Aquest mes de maig serà important religiosament a Andorra. Diu la llegenda que fa vuit-cents anys un pastor es va deixar guiar per un colom camí de les muntanyes, on va acabar trobant la Mare de Déu de Canòlich (mantenint la seva grafia medieval, com encara ho fan els andorrans i les andorranes) i des d’aleshores existeix la història d’aquesta verge, encara conservada, i del santuari marià que en manlleva el nom, per bé que no és romànic sinó barroc, a Sant Julià de Lòria. És des d’aquí on els feligresos pelegrinen fins a la serra cada mes de maig amb el seu capellà al capdavant, el teòleg i economista valencià Pepe Chisvert (València, 1966), tot havent-se d’elevar uns 730 metres més respecte del nivell del mar per arribar a la cota 1.600.
Com arriba un valencià com vostè a ser rector de Sant Julià de Lòria?
En efecte, soc valencià, però, des dels meus primers anys, la meva vida ha estat estretament lligada als Pirineus catalans i andorrans i, molt especialment, a la Vall d’Aran, un indret on acudia regularment amb tota la meva família. Així les coses, l’any 2000 vaig ser ordenat capellà a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, a la Seu d’Urgell, on, a més, vaig ser professor d’institut, vicari i capellà en diverses parròquies de l’Alt Urgell, com ara de les Valls d’Aguilar. Fa tretze anys, l’arquebisbe d’Urgell em va demanar acceptar el servei de rector de Sant Julià.
El seu mes de maig serà mogut. Què en destacaria?
Per a nosaltres, a Sant Julià de Lòria, aquest serà un mes de maig especial, ja que a partir del pròxim dilluns començarem a celebrar els vuit-cents anys de la troballa de la imatge de la Mare de Déu de Canòlich, tan estimada a “Laurèdia y ses contorns”, tal com cantem en un vers dels goigs [datats de 1900] dedicats a aquesta verge. Jo destacaria els actes que inicien i tanquen tot el programa mensual d’activitats. Per un costat, el de l’1 de maig, a les 19.30h, rebrem una talla amb fusta policromada original de la Mare de Déu de Canòlich, de 1940, la qual evidencia l’estreta relació amb aquestes terres dels que fins ara han estat propietaris i ha decidit cedir-la. Per l’altre, el de l’1 de juny, a les 20.00h, presentarem un curtmetratge sobre aquesta llegenda, que portarà el títol de Tirites. En general, la Mare de Déu de Canòlich és una verge molt interioritzada per als lauredians i les lauredianes, que veuen en ella una motivació catòlica per acudir devotament en comunitat a la seva crida.
Tot i estar en terreny andorrà, aquesta festivitat també se la senten seva molts feligresos catalans. Ho veu així?
L’Aplec de la Mare de Déu de Canòlich, que se celebra l’últim dissabte de maig i que enguany serà el dia 27, és una oportunitat de retrobada de moltes comunitats cristianes i de familiars d’arreu del territori que acompanyen els lauredians i les lauredianes en un moment tan especial. També vull destacar, en aquest sentit, que la missa i la benedicció que se celebrarà aquest dia al Santuari de la Mare de Déu de Canòlich comptarà amb la presència no només de la nostra Coral Rocafort, sinó també de la Coral Signum de la Seu d’Urgell, la Coral Capella de Santa Maria de Puigcerdà i l’acompanyament musical de la cobla Ciutat de Manresa.
Creu que serà l’últim Aplec de Canòlich que presidirà l’actual arquebisbe d’Urgell abans que se’l rellevi?
Com a cap i pastor de la nostra Església diocesana, monsenyor Vives presidirà aquesta celebració. Si aquest és el darrer cop que ho farà o no és una qüestió que es posa en mans de la voluntat de Déu.
Han rebut resposta de la Santa Seu per portar la talla a mans del papa Francesc?
Una de les novetats d’aquest any ha estat la sol·licitud, feta des de la parròquia, el Comú de Sant Julià, el Govern d’Andorra i el Bisbat d’Urgell, de declarar l’Aplec de Canòlich com una Setmana Jubilar, quelcom aconseguit a través de la butlla papal corresponent, amb la missió de poder guanyar el jubileu extraordinari atorgat pel Sant Pare. També hem demanat audiència privada amb el papa Francesc i estem a l’espera que ens en confirmin la data. Si això fos possible, li portaríem una talla massissa de fusta policromada de la nostra Mare de Déu.
Com es recorda a Andorra la coronació de Canòlich per part del bisbe Joan Martí Alanis?
El 1998 es van commemorar els 775 anys, ocasió en la qual l’aleshores bisbe Joan Martí Alanis va oficiar la coronació. No cal dir que la petjada del prelat continua sent enorme i el meu record és de total respecte i admiració (em va ordenar com a prevere i vaig ser un dels portadors del seu fèretre camí del Palau Episcopal).
Un llibre de Pilarín Bayés, un curtmetratge, una exposició fotogràfica…, ¿les formes per portar a terme la veneració pretenen atraure més públics dels que habitualment reuneix?
En efecte, també cal destacar l’edició del llibre Petita història de Canòlich, amb il·lustracions de Pilarín Bayés i textos de Jordi Pasques, que durant tot el mes de maig s’entregarà a tots els caps de casa de la Parròquia. Ha quedat un llibre magnífic, i no cal dir que tota la resta de projectes impulsats sobre la festivitat que impulsarem donen a entendre que una veneració com la nostra es pot reflectir des de múltiples perspectives per tal que la seva explicació sigui entesa per tots, al marge de la fidelitat manifestada a l’Església catòlica.
