Zuppi adverteix sobre la persistent cultura del rearmament i insta a recuperar les lliçons de ‘Pacem in Terris’ per a construir un futur pacífic

cropped-fav.png
L'encíclica "Pau a la Terra" ("Pacem in Terris") del papa Joan XXIII - Foto: CNS / Nancy Phelan Wiechec

“Hauríem de preguntar-nos com és possible que en 60 anys que han passat des de la publicació de Pacem in Terris no hàgim après, és més, fins i tot hàgim oblidat, gran part de la consciència que hi havia darrere d’aquesta encíclica”. Són paraules del cardenal Matteo Zuppi en referència a aquest document cabdal del magisteri de l’Església del segle XX firmat per Joan XXIII i publicat l’11 d’abril de 1963.

En el seu parlament d’introducció a la trobada “No hi ha pau sense perdó”, dedicada a l’aniversari de l’encíclica del papa Roncalli i organitzada en el Campidoglio de Roma per Càritas Italiana, l’oficina nacional de pastoral social i laboral de la Conferència Episcopal Italiana i diversos moviments i associacions, el cardenal Zuppi va assegurar que fins ara la Pacem in Terris ha estat infrautilitzada. “De tant en tant la traiem del calaix, té seixanta anys, però en general l’hem usat poc”, va assegurar el també arquebisbe de Bolonya i president dels bisbes italians.

Pacem in Terris va ser escrita en els moments més convulsos de la guerra freda, mesos després de la crisi dels míssils a Cuba, el conflicte diplomàtic entre els EUA i l’URSS que va situar el món davant l’amenaça d’una guerra nuclear. Roncalli, que havia viscut la primera i la segona guerra mundial —una com a capellà militar i una altra com a nunci apostòlic a Turquia i França— va reflectir a la seva lletra el terrible patiment causat pels dos conflictes amb la intenció d’oferir esperança a la humanitat sobre com evitar nous enfrontaments. 

Des d’aleshores, tot i que el magisteri dels papes al llarg de les dècades posteriors ha fet seva encara més aquesta intuïció del rebuig de la guerra com a mètode per a resoldre els conflictes, en opinió de Zuppi, “es continua utilitzant la guerra”. “Existeix una preocupant cultura del rearmament mentre que nosaltres, en canvi, hem de continuar en aquesta cultura del desarmament, que estava en l’ànima de la Pacem in Terris i dels documents posteriors”, va apuntar el purpurat.

Una encíclica vigent

Així, segons Zuppi, l’ensenyament de l’encíclica manté tota la seva vigència, considerant també “la pandèmia de guerra” que viu el món actual. Un mal que s’ha posat de manifest un cop més amb l’esclat de la cruenta guerra a Terra Santa, on els civils palestins assassinats per l’exèrcit d’Israel com a resposta als atemptats de Hamàs del passat 7 d’octubre, han sigut fins ara més d’11.000 persones. “A Terra Santa, l’esperança és que se sentin les paraules del papa Francesc sobre la crida a l’alto el foc”, va expressar Zuppi. “Cal aturar aquesta violència que sembra tantes morts. Uns cinc mil nens i nenes menors d’edat han estat assassinats. Això exigeix, evidentment, que cessi la violència”. 

En relació amb Ucraïna, el purpurat va recordar que “l’Església sempre ha posat el focus en totes les crisis”. En aquest aspecte, va reiterar que continua en marxa el treball dels nuncis perquè es continuï treballant per la infància i l’alliberament de nens i ostatges. “Buscarem tots els espais possibles per a la pau també a Ucraïna”, va subratllar Zuppi, enviat especial del Papa per buscar vies de pau al conflicte que va esclatar entre Rússia i Ucraïna el febrer de 2022.

“Artesans de la pau”

“La pau no és només una ruptura amb la guerra, sinó l’alfabet de la vida i una condició normal de la humanitat”, va subratllar el cardenal. Per això, va advertir que no n’hi ha prou amb treballar pel “desarmament integral”, sinó que cal comportar-se com a “artesans” i “arquitectes de la pau”, activitats que sempre assumeixen una part creativa. En aquest sentit, el purpurat va assegurar que res és impossible. “Ningú no hauria imaginat els carrers de Belfast pacificats, la caiguda del mur de Berlín i la fi de l’apartheid a Sud-àfrica”, va concloure Zuppi.

La trobada, en la qual també van participar Pax Christi, Acció Catòlica, Agesci, Acli, el Movimento dels Focolars i els frares franciscans d’Assís, va ser la primera etapa d’un camí de commemoració de la Pacem in Terris que culminarà amb la 56a Marxa Nacional per la Pau prevista en Gorizia el 31 de desembre de 2023.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia