Xavier Pallàs (Olot, 1980), impulsor i director de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, ha dedicat bona part de la seva vida a preservar i transmetre l’art ancestral de tocar les campanes. Convençut de la importància cultural, religiosa i patrimonial de les campanes, així com els reptes que suposa la seva conservació en l’actualitat, aquest reconegut expert serà l’encarregat d’impartir el pròxim dilluns 14 d’octubre la lliçó inaugural del curs 2024-25 de l’ISCREB, que tindrà lloc a les 19h a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona.
Quins estudis s’imparteixen a l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas?
La iniciativa té com a objectiu preservar i transmetre l’art de tocar les campanes, declarat patrimoni material de la humanitat per l’UNESCO. L’objectiu és que la gent conegui la importància de les campanes com a element patrimonial des de perspectives culturals, socials i religioses. Volem evitar que aquest ofici es perdi, ja que abans estava molt arrelat al territori, però ara gairebé ha desaparegut.
Qualsevol persona pot apuntar-s’hi?
L’escola està oberta a tothom qui vulgui aprofundir en el coneixement de les campanes, tant en l’aspecte tècnic de tocar-les com en el vessant cultural i patrimonial. Tenim alumnes amb inquietuds molt diverses: campaners que volen millorar la seva tècnica, persones vinculades a parròquies o gent amb una inquietud cultural que vol preservar aquest llegat. No demanem coneixements musicals previs, només que els alumnes tinguin entre 14 i 75 anys per la limitació de l’assegurança que tenim.
Com va sorgir la idea de fundar l’Escola de Campaners?
Se’m va acudir mentre estava fent un treball d’inventariar les campanes de la Garrotxa, després aquesta investigació va ser publicada en el llibre Campanes i campanars de la Garrotxa (El Bassegoda, 2019). Vaig veure que hi havia un patrimoni molt ric, amb campanes medievals, però en mal estat, i que gairebé no quedava ningú que sabés tocar-les manualment. Així va sorgir la idea de formar una nova generació de campaners per conservar tant els tocs com les campanes com a objecte patrimonial.
Entenc que la formació compta amb una part pràctica?
Sí, els estudis tenen dues parts: una de teòrica, on s’ensenyen aspectes patrimonials, simbòlics i religiosos, les característiques del toc tradicional català, conservació de campanes i seguretat en els campanars. I una altra part que és pràctica. Es fa en grups reduïts al campanar de Sant Romà de Joanetes, on s’aprenen tècniques de tocar manualment i diferents tocs, tant religiosos com civils.
A més, el febrer de 2024 vam signar un conveni amb l’ISCREB (Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona) amb el qual l’Ajuntament de la Vall d’en Bas ha establert una col·laboració que permet a l’Escola de Campaners disposar de la plataforma informàtica a fi de poder permetre la formació virtual asincrònica, facilitant una aula virtual per a l’impartició dels estudis de campaner. També així, certifiquem els estudis com a titulació pròpia en modalitat d’extensió universitària.
Durant la conferència inaugural del curs 2024-2025 de l’ISCREB, parlarà sobre el llenguatge de les campanes a Catalunya. Quina és la importància d’aquest patrimoni?
Les campanes han estat un element essencial del paisatge sonor català durant segles. Han servit com a mitjà de comunicació comunitària, marcant moments de treball, pregària, festa i dol. També tenen un simbolisme espiritual profund, ja que les campanes han estat presents en la vida quotidiana de moltes comunitats, tant en àmbits religiosos com civils.
Com ha afectat l’electrificació dels campanars al toc manual de les campanes?
L’electrificació i la modernització han afectat la riquesa i diversitat dels tocs tradicionals. Amb els sistemes automàtics, molts campanars han perdut la complexitat i varietat dels tocs manuals, cosa que ha uniformitzat i simplificat el so. Això ha fet que es perdi part de la connexió cultural i espiritual que les campanes tenien amb la comunitat.
S’han fet passos per reconèixer el valor patrimonial del toc manual de campanes?
Sí, com deia abans, el toc manual de campanes ha estat reconegut com a patrimoni cultural per diverses entitats. La Generalitat de Catalunya, el 2017, va declarar aquest art com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional. A més, el 2022, la UNESCO va reconèixer el toc manual de campanes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, subratllant la seva importància en el llegat cultural i religiós.
Així i tot, hi ha casos de persones que es queixen del so de les campanes, fins i tot judicis. Quina és la seva opinió sobre això?
És veritat, hi ha hagut denúncies, sobretot relacionades amb els tocs automàtics dels rellotges, no amb el toc manual. En alguns llocs, les campanes formen part del paisatge sonor des de fa segles, com a Girona, on hi ha constància d’un rellotge des del segle XVI. Però en llocs on s’han instal·lat recentment, ha de prevaldre la convivència i es poden buscar solucions, com fer que el so sigui més fluix o que no toqui a totes les hores.
En canvi, hi ha persones que valoren molt el so de les campanes. Perquè, per exemple els remet a la seva infància o a la calma que es respira en un poble.
Exacte. A llocs com Olot podem escoltar campanes del segle XIV. Poder escoltar un so amb segles d’història és fascinant. Penso que si es posa en valor, la gent ho compren. A l’Escola de Campaners, volem donar aquesta perspectiva.
Quina és la seva il·lusió en continuar aquest projecte?
Molts campanars a Catalunya estan abandonats o en mal estat, i sovint no es té en compte el toc manual. La meva il·lusió concreta és que cada campanar compti amb un campaner. Aquest és el meu lema: “Un campaner per a cada campanar”. Volem crear una nova manera d’ensenyar aquest art, i així contribuir a la conservació del patrimoni.
Com veu el futur del toc manual de campanes a Catalunya?
El toc manual de campanes és un patrimoni que podria desaparèixer si no es cuida. Amb iniciatives com l’Escola de Campaners, estem treballant per formar una nova generació de campaners que puguin conservar aquest llegat. Crec que preservar aquest patrimoni no només és important pel seu valor històric, sinó també perquè és un testimoni viu de la nostra identitat cultural.
