El pianista, arpista i director d’orquestra Xavier Cuevas, premi d’honor del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, es defineix com un catòlic de missa diària i amb ganes d’interpretar bona música dins el marc on va ser concebuda: no al Palau de la Música ni a l’Auditori, diu, com si la música religiosa no tingués connexió amb Déu ni amb la bellesa de la creació, sinó a les esglésies. “En els temples, la bona interpretació i l’espai sagrat s’uneixen i conviden a la conversió d’aquells que s’han allunyat”, sosté.
Per això, el pròxim dimecres 16 d’abril a les vuit del vespre oferirà a la Basílica de la Concepció un concert per preparar el pòrtic al Tridu Pasqualamb l’Stabat Mater de Pergolesi, que interpretarà amb orquestra Barroca, instruments originals (portarà un clavicèmbal del segle XVIII) i amb solistes de projecció internacional.
Per acollir aquesta actuació, que inclourà també obres de música sacra de J.S. Bach i W.A. Mozart, el recinte serà il·luminat amb llum d’espelmes de cera, tot sense electricitat ni micròfons, convidant així a la introspecció, al recolliment i l’oració. “Serà una oportunitat única de vincular-se a través de l’abstracció de l’Stabat Mater al patiment de la Mare de Déu pel seu fill Déu Encarnat”, assegura Cuevas, que anima els lectors de Flama a unir-se a aquest espai de música, pregària i bellesa junts.
Què el va motivar a oferir aquest concert tan especial en el marc de la Setmana Santa?
Bé, soc feligrès i col·laborador de la parròquia de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora. Mossèn Ramon Corts, sap que jo soc concertista d’arpa i vaig proposar-li de dirigir un concert, i molt amablement em va encoratjar a organitzar un bell programa de música sacra dins la Setmana Santa.
Quina connexió busca establir entre la música i la pregària religiosa?
La Setmana Santa és el temps més important de l’any pels cristians, perquè Crist ha ressuscitat i nosaltres tornem a néixer. No és com un pont de vacances, desconnectat de la fe, sinó un temps de conversió. Sempre dic als meus amics que es descansa més vivint el Tridu Pasqual amb intensitat que anant de cap de setmana fora. I la música… la música és l’art més eteri que ens vincula amb la bellesa de la creació. És una llàstima veure que es fan Misses de Mozart, Beethoven, Passions de Bach en espais o sales de concert sense cap mena de sentit religiós. Segurament té la seva funció, no ho nego, però és un acte desconnectat de l’experiència viva de la fe. I aquest és l’objectiu del meu grup, Cadenza Classics: tornar a donar un sentit ple a aquesta música, tornar-li la seva funcionalitat.
Parla de la unió entre la bona interpretació musical i l’espai sagrat com a font de conversió per aquells que s’han allunyat de la fe. Com creu que un concert de música sacra pot influir en la vida espiritual dels assistents?
Sap que l’últim sentit que es perd és l’oïda? Les persones amb Alzheimer, ho poden arribar a oblidar tot, menys la música. Per això és l’art que ens enllaça més els sentits per apropar-nos a Déu. Com pot ser que un patrimoni de tants segles com és la música sacra no s’utilitzin per lloar Déu? S’ha abandonat el cant pla de la litúrgia, les misses polifòniques es fan en sales de concerts com si fos una òpera… Una experiència bella, però buida, perquè quan vius aquestes obres musicals en una església i en les condicions litúrgiques o meditatives necessàries, sents l’amor de Déu, t’emociones i plores. I això ho van fer els compositors per lloar Déu i per amor a allò que feien. Pergolesi signa l’Stabat al final. Laus Deo i el va acabar al llit poc abans de morir, igual com Mozart la seva missa de Rèquiem. Handel i Bach signaven: Soli Deo Gloria. Beethoven va demanar els sants olis.
Creu que aquests grans músics haurien pogut fer el mateix sense creure en Déu?
Francament, ho dubto. No existeixen figures de la música, la poesia o la pintura com Bach, Sant Joan de la Creu, Santa Teresa de Jesús o fra Angelico que siguin no-creients. Ells no deien: avui escriuré una obra mestra. No. Componien i componien, milers d’obres. l un dia tenien la capacitat de plasmar una obra que transcendia la història, d’escoltar veritablement, de tenir veritable atenció i plasmar-ho amb les notes. Per això, insisteixo, oferir aquestes obres en un espai meditatiu i catòlic pot ajudar a entendre a moltes persones allò que amb paraules no estan disposades a sentir.
Aquesta interpretació de l’”Stabat Mater” serà amb instruments originals i dins d’una atmosfera única, amb llum d’espelmes. Quins són els beneficis d’utilitzar instruments originals i eliminar l’electricitat i els micròfons en aquest tipus de concert?
Utilitzar la il·luminació d’espelmes reals de l’església i el so directe dels instruments ajuda a posar-se en disposició de sentir música i pregar, o senzillament viure una experiència diferent. És ancestral, però no està tan lluny. L’electricitat no és necessària per sentir la música. El so del micròfon distorsiona els harmònics naturals dels instruments, de fet les esglésies han estat gairebé dos mil anys sense micròfons. I les voltes de creueria són una amplificació natural. Utilitzarem instruments com ara el clavicèmbal anònim del segle XVIII, cedit per un particular. Volem unir amb naturalitat la música amb les pedres del segle XV. Per a mi és tot un plaer i una sort dirigir uns músics com els que integren aquest projecte de l’Stabat Mater de Pergolesi.
Com a músic amb una formació sòlida i una gran experiència, quin missatge li agradaria transmetre a través d’aquest concert? Quins valors creus que la música pot aportar a la comunitat en un moment tan especial com la Setmana Santa?
La música està estretament lligada al cristianisme des dels seus inicis: el protocristans que mataven al Coliseu de Roma anaven al martiri cantant salms. Des de les primeres misses es cantava els ritus, per no parlar dels grans orgues construït a totes les esglésies des de fa segles. A través del meu grup Cadenza Classics, volem recuperar aquest sentit ple a la música per tal que el públic pugui viure la pregària i la religiositat a través de la seva bellesa. I aquí, a Barcelona, a casa. Deia sant Agustí: el que canta bé, prega dos cops, deia sant Agustí. Déu ens dona uns talents i amb amor i bona voluntat hem de compartir-los.
