“Trucaré la meva àvia perquè m’expliqui què és això que fan avui”, ha dit una jove aquest dissabte al matí als seus amics en la terrassa d’una cafeteria de la rambla Pi i Maragall de Sant Feliu de Llobregat en veure la processó d’eclesiàstics que es dirigien, entre desenes de mirades curioses, a la catedral de Sant Llorenç per participar en la primera cerimònia d’ordenació episcopal en el mig mil·lenni d’història d’aquest temple.
A pocs metres dels joves es trobava el protagonista del dia, el dominic basc Xabier Gómez, flanquejat pels dos vicaris episcopals del bisbat de Sant Feliu, Xavier Aymerich i Joan Peñafiel, qui portava a la mà el mandat apostòlic (autorització formal per part del papa Francesc que l’atorga a una persona permís i l’autoritat per ser bisbe) que seria llegit pocs minuts més tard en l’inici del llarg ritual d’ordenació.
“Aquesta missió la desenvoluparàs enmig d’una societat que no és essencialment cristiana. El model medieval de civitas christiana ja no val per al moment actual”, ha advertit en la seva homilia el cardenal Joan Josep Omella, que, després d’agrair “la feina infatigable” d’Agustí Cortés durant els darrers vint anys al capdavant de la diócesi, ha instat Xabier Gómez a estimar els pobres i indefensos. “La discriminació que pateixen els pobres és la manca d’atenció humana i espiritual, necessiten Déu”, ha sentenciat el cardenal arquebisbe de Barcelona.
Omella ha presidit la cerimònia amb l’administrador apostòlic de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, el nunci apostòlic, Bernardito Auza, i el bisbe d’Holguín (Cuba) i amic de Gómez, Emilio Aranguren, com a principals concelebrants. Els han acompanyat, entre molts altres, el cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo, els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, la majoria dels preveres de Sant Feliu, i desenes d’altres diòcesis, abats i abadesses de monestirs de Catalunya, frares dominics arribats de diferents parts de l’Estat, així com centenars de fidels de Sant Feliu, alguns dels quals han pogut seguir l’acte a través de la pantalla col·locada a la capella del Santíssim.
La cerimònia, així mateix, ha comptat amb la presència del conseller de justícia, Ramon Espadaler, i el director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, entre altres moltes personalitats i autoritats del món civil, cultural, social, acadèmic i militar.
“Només l’amor pot salvar i unificar”
Després de l’homilia, el ritual ha prosseguit, com és habitual des de fa més de quinze segles, amb la promesa de l’escollit, la lletania dels sants, la imposició de les mans, la pregària d’ordenació, la unció del cap i el lliurament del llibre dels evangelis i de les insígnies episcopals. Posteriorment, Gómez ha beneït els centenars de persones que omplien el recinte i s’hi ha adreçat per primer cop com a bisbe tot recordant que “només l’amor pot salvar i unificar les fractures personals i socials”.
En la seva al·locució, en la qual ha alternat el català, l’euskera i el castellà, Gómez ha assegurat als diocesans que “voldria ser una paraula d’amistat que animi a experimentar l’amistat de Jesucrist”. ”Ajudeu-me —ha prosseguit— a saber escoltar les vostres paraules i silencis, a somiar en la llengua catalana ‘paraules d’amor’ (que cantava Serrat), a gaudir i fer meu el paisatge geogràfic, cultural, espiritual i humà de la nostra comunitat diocesana”.
El bisbe de Sant Feliu ha demanat a l’Esperit Sant humilitat, “paciència i saviesa per servir de la millor manera”. I ha tingut paraules d’agraïment per als seus pares i la seva família (“la meva millor preparació per posar-me al vostre servei”, ha dit); per al laïcat, que ha definit com “la força de l’Església”; per als bisbes, preveres, diaques, seminaristes, religiosos i laics que l’han acompanyat en la cerimònia i en diferents etapes de la seva vida. Menció especial ha merescut el seu missatge d’agraïment al bisbe Agustí Cortés, que ha provocat una llarga i sentida ovació dins la catedral, plena de gom a gom: “Gràcies, estimat bisbe Agustí per posar-me el llistó tan alt. Aquesta serà sempre casa seva i la seva família”.
El bisbe i religiós basc ha recordat que “cada paraula és un batec de vida que vol donar-se”. “A què o a qui ens donem? Vigilem al servei de què posem les nostres paraules i silencis”, ha apuntat, abans d’acabar el seu parlament rememorant l’Abat Oliba, figura clau en la història de l’Església i de l’espiritualitat catalana durant l’edat mitjana. “Que ressonin cada dia dins nostre i arribin fins als qui tenen influència per recompondre els trencaments del món: Pau i treva!”, ha recordat el bisbe abans d’arribar al final de la cerimònia, coronada per dues joves que han ballat un aurresku, dansa tradicional del País Basc i d’altres regions del nord d’Espanya que s’interpreta en ocasions especials.
L’ordenació i presa de possessió de Xabier Gómez, que va ser nomenat bisbe pel papa Francesc el passat 9 d’octubre, obre una nova pàgina en la breu història del bisbat de Sant Feliu, creat juntament amb el de Terrassa l’any 2004 arran de la partició territorial de l’arxidiòcesi de Barcelona i que Gómez, com va recordar el dia del seu nomenament, veu com una església “diversa i plena d’oportunitats”.
