Aquest dijous se celebra el vintè aniversari de la presa de possessió d’Agustí Cortés (València, 1947) com a bisbe de Sant Feliu de Llobregat, el segon bisbe català més gran per edat després de l’arquebisbe-cardenal de Barcelona, Joan-Josep Omella, nascut disset mesos abans que ho fes el valencià. Però els únics prelats —encara en actiu— que ja havien pres possessió abans que ho fes el de Sant Feliu van ser Romà Casanova, de Vic, i Joan-Enric VIves, l’arquebisbe d’Urgell, que eren dos dels vint bisbes que el 12 de setembre del 2004 van acudir a la catedral-parròquia de Sant Llorenç amb motiu de la cerimònia episcopal. Aquest últim era l’únic que es trobava amb Cortés aquest passat dimarts en la cerimònia d’entrega de la Medalla d’Honor del Parlament a Montserrat.
A Sant Feliu de Llobregat, però a la Casa de l’Església i no a la seva catedral, és on aquest dijous, a les 8:30 hores, el bisbat celebra una eucaristia per congratular Cortés per aquest ministeri de dues dècades, l’inici del qual constituïa formalment la diòcesi, desmembrada de l’Arquebisbat de Barcelona. Era un inici, a més, en què aquest teòleg que traslladava la seva residència des d’Eivissa fins a Sant Feliu feia, en la seva primera homilia, una crida a la reconciliació i advertia del risc de caure en la intransigència eclesiàstica.
Des d’aquell moment, la majoria de les parròquies del Baix Llobregat, l’Alt Penedès, el
Garraf, el Bages, el Vallès Occidental i el sud de l’Anoia formaven part del nou bisbat, que incloïa el monestir de Montserrat. “No obstant això, aleshores ni tan sols teníem edifici per acollir el bisbat”, apunta Joan Lorenzo, feligrès de la parròquia de Sant Llorenç i secretari del seu consell pastoral parroquial i del consell arxiprestal. “Així, durant els primers anys —continua— es van llogar uns pisos de la plaça de la Vila d’aquesta localitat per tenir-hi els primers despatxos i serveis diocesans”. Però el “tarannà” del bisbe va ser un incentiu determinant perquè la diòcesi creixés, a còpia de “respectar i incorporar-hi totes les sensibilitats i realitats“, com recorda Isabel Campmany, feligresa i delegada diocesana de catequesi.
“El seu tarannà no ha canviat en aquests vint anys; al contrari, és una persona molt agraïda que sempre que ha pogut s’ha acostat a saludar i a agrair la feina”, remarca Lorenzo. “És gràcies a aquesta manera de ser —matisa al seu torn Campmany— que sempre respon sense embuts i amb autèntica implicació, sense defugir situacions que podien semblar conflictives“. Aquesta transparència, de fet, és la que porta a Lorenzo a posar en relleu que “[Agustí Cortés] no ha tingut mai por de sortir davant dels mitjans i donar l’opinió o la seva versió dels fets, en atacs a l’Església o de difícil comprensió”. Aquest santfeliuenc rebla, a més, que “a vegades és dels únics bisbes catalans que decideixen sortir del bisbat i pronunciar-se“.
“Com Sant Pau, fa que el Senyor es manifesti en les seves limitacions”
Cortés, que es troba a l’espera del seu relleu després d’haver presentat la seva renúncia al mes d’octubre de 2022, brega amb el mieloma que li van detectar l’any 2013, per bé que continua resolent aspectes del dia a dia del bisbat amb el suport dels seus col·laboradors. “És una etapa vital que viu amb gran força interna”, assenyala Joan Lorenzo, que destaca el fet que el pare de l’Església de Sant Feliu “sempre diu que Déu el posa a prova perquè pregui més, raó per la qual nosaltres ho hem viscut de manera tranquil·la i pacífica”. “Com a gran coneixedor i admirador de la figura de Sant Pau, li manlleva les paraules i, com ell, fa que el Senyor es manifesti en la limitació de les seves forces“, argumenta Isabel Campmany.
En aquest últim tram del seu ministeri, la feligresia de Sant Feliu de Llobregat, la qual se sent “part de l’Església universal” pel treball incessant del seu primer bisbe, espera que el successor de Cortés “obri el ventall a les diferents realitats eclesials sense prejudicis; acompanyi el poble de Déu que se li confia; confiï en les persones que formem la diòcesi; sigui proper al poble fidel; s’acosti als pobres; sigui senzill i coherent, i que, sobretot, tingui la confiança posada en el Senyor, amo de la vinya”, segons detalla la delegada diocesana. Un llistat de peticions al qual s’afegeix una última de Joan Lorenzo: “Volem que el bisbe que vingui miri al futur sense oblidar tot el que s’ha fet i ha funcionat“, puntualitza aquest feligrès.
