Amb el debat sobre el final de la vida cada cop més present en la societat, Vincenzo Paglia, president de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida, reitera la postura ferma de l’Església catòlica en contra de l’eutanàsia i del suïcidi assistit. A través de Piccolo Lessico del Fine-Vita (Petit lèxic del final de la vida), un glossari que s’acaba de publicar per la Libreria Editrice Vaticana, Paglia aprofundeix en la defensa del dret a la vida i en la necessitat d’una col·laboració respectuosa entre l’Església i la política en aquests temes.
“La vida ha de ser defensada durant tota l’existència”, diu Paglia en una entrevista als mitjans vaticans en què se centra en la seva oposició a l’eutanàsia i al suïcidi assistit, així com en la defensa del dret a la vida, especialment dels més vulnerables. Paglia explica la necessitat “d’avaluar els tractaments mèdics desproporcionats i d’oferir una atenció més gran als malalts”. També subratlla “la importància de la col·laboració entre l’Església i la política en qüestions relatives al final de la vida”.
El Petit lèxic del final de la vida ha suscitat un debat sobre una possible obertura de la Santa Seu envers la suspensió de l’alimentació i la hidratació en certs casos. Sobre aquest punt, Paglia aclareix que aquestes qüestions “es fonamenten en dècades de Magisteri de l’Església, des de Pius XII fins a l’actualitat”.
Francesc, que en una audiència amb Paglia aquesta setmana ha rebut un exemplar del glossari, defensa també la vida en totes les seves etapes, contraposant-la a la “cultura del descart” que sovint es manifesta en la societat actual. “El Sant Pare ha expressat en reiterades ocasions que la vida s’ha de protegir, especialment en els casos més vulnerables, sense caure en l’obstinació terapèutica, que no reflecteix una veritable cura per la persona malalta”, diu Paglia.
Pel que fa a la possibilitat de suspendre tractaments com la ventilació mecànica o altres mesures invasives, Paglia recorda: “Ja Pius XII va reconèixer la licitud d’aquestes decisions en certes condicions greus”. Aquesta postura, reafirmada per la Congregació per a la Doctrina de la Fe el 2007, forma part del debat sobre els tractaments desproporcionats, i Paglia subratlla que aquestes decisions “han de comptar, sempre que sigui possible, amb la participació del malalt”.
Finalment, Paglia insisteix en el fet que no hi ha “mediacions acceptables” a priori en les qüestions sobre el final de la vida i considera que és tasca de la política “assolir el major consens possible i respectar les diferents sensibilitats i creences religioses“. L’Església, per la seva part, “pot contribuir a formar consciències, però no és la seva funció elaborar lleis”.
La postura de Paglia reflecteix una visió integral de la vida i de la dignitat humana, en què l’Església manté la seva oposició a qualsevol forma de mort assistida mentre encoratja la reflexió sobre els tractaments desproporcionats. En un context de diversitat de creences, destaca la crida del prelat a un consens polític més ampli subratlla la importància de tractar aquestes qüestions amb sensibilitat i respecte per totes les vides, especialment les més fràgils.
Portada Piccolo Lessico del fine-vita acabada de publicar per LEV I Elaboració Flama
