El fred dels primers mesos del 2005 va representar una prova per a Octavi Vilà, bisbe electe de Girona. Acostumat al clima suau i agradable d’una ciutat costanera com Tarragona, acabava de fer quaranta-dos anys i va decidir fer una estada de dos mesos al Monestir de Poblet en una de les èpoques més dures de l’any. “És per saber si soc capaç de resistir-ho”, va confessar Vilà a Mercè Toldrà, actual directora del Museu del Port de Tarragona, just abans de provar aquella nova experiència. Això passava uns anys després que els seus camins professionals es creuessin, en acabar les seves carreres, a l’Hemeroteca de l’antiga Caixa Tarragona, desapareguda des del 2023.
Un any més tard, Vilà ja vestia l’hàbit com a monjo cistercenc. Deixava enrere una intensa trajectòria acadèmica compaginada amb la tasca de bibliotecari en aquesta instal·lació, oberta al cor de Tarragona el 1974 i on es van arribar a col·leccionar més de 800 capçaleres diferents de revistes i diaris, així com una quantitat ingent de llibres i publicacions locals úniques i documents i arxius publicats des de mitjans del segle XVIII. “Ell estava predestinat a ser-ne el director després de la jubilació de Lluís Navarro, fundador de l’entitat, però les coses van continuar per un altre camí”, recorda Núria Gavarró, directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i la historiadora que va rebre l’encàrrec, en la seva primera tasca professional, de substituir Vilà, que havia demanat una excedència per provar la vida contemplativa.
Un destí que estava gairebé escrit si no hagués estat perquè el pare de Vilà, vinculat a la caixa d’estalvis tarragonina i, per tant, a l’Hemeroteca, també s’encarregava dels comptes de la Germandat i el Patronat de Poblet. “Per a l’Octavi, el monestir era com la seva segona casa des de petit”, justifica Toldrà. El seu pare va influir en crear un ambient religiós en Vilà, el petit de quatre germans —dos homes i una dona, els quals han destacat en els camps de la medicina i la justícia—, i això els va permetre conèixer l’abat Maur Esteva (1933-2014) ben aviat. Amb ell, Vilà faria diversos viatges a Roma abans d’entrar al Monestir.
Un bibliotecari “amb mentalitat oberta i sensibilitat social”
Vilà va compaginar el seu treball a l’Hemeroteca (1983-2005) formant-se en altres camps d’estudi. A la Universitat de Barcelona, es va diplomar en Biblioteconomia i Documentació (1987) desplaçant-s’hi amb tren uns dies per setmana. “Treballàvem i estudiàvem alhora, i ell, aleshores, ja destacava per una professionalitat notable en el tractament del material que arribava a les seves mans”, destaca Dolors Saumell, directora de la Biblioteca Pública de Tarragona, que l’acompanyava en aquells viatges. “Es va especialitzar en la història contemporània, en el catalanisme i en els conflictes socials i polítics, així com en la seva resolució; això el va proveir d’una mentalitat oberta i d’una sensibilitat social remarcable”, opina Saumell.
Des de Poblet, Octavi Vilà va poder conèixer més profundament una part de la història contemporània a través del fons del president Josep Tarradellas (1899-1988). “Per exemple, em consta que la biografia que va escriure Joan Esculies sobre Tarradellas fa dos anys va ser llegida i comentada internament pels monjos de Poblet, i Vilà, en aquest sentit, té una visió pragmàtica de la societat molt propera a la del polític català”, compara Gavarró. Una anàlisi que aquesta historiadora ha pogut fer després d’acompanyar Vilà, ja com a pare abat, en les diverses recepcions oficials fetes a Poblet a nombroses autoritats de primer nivell. “Està preparat per liderar una diòcesi —sosté—, per bé que Tarragona perdi un referent intel·lectual“.
