Després de dedicar dues tesis doctorals a Raimon Panikkar (1918-2010) i de convertir-se, en paraules del filòsof i teòleg nascut a Barcelona, en un dels seus millors coneixedors, el teòleg i sacerdot Victorino Pérez Prieto (Lleó, 1954) continua analitzant cadascuna de les paraules que va deixar escrites Panikkar durant la seva vida amb el mateix esperit investigador que tenia quan el va descobrir per primera vegada.
És especialista en el pensament de Raimon Panikkar, sobre el qual ha publicat diversos llibres i exposa que poca gent el coneix amb profunditat (“com quan els pensadors pròxims a les polítiques d’esquerra deien que eren marxistes, però molt pocs havien llegit realment les obres de Karl Marx”, compara). Disposat a exposar els seus coneixements sobre Panikkar, un dimecres cada dos mesos —des d’aquest dimecres 18 d’octubre fins al 5 de juny del 2024— dirigirà un curs en línia, organitzat per Som cristians, sobre la seva vida i obra. Serà de les 19 a les 20:30 hores i la participació serà gratuïta.
Panikkar ens continua parlant, després de morir?
Sí! És un dels més grans pensadors del nostre temps. Això no obstant, quan algú revista tot allò que ha representat i ha aportat, s’adona que, paradoxalment, la seva figura no es coneix prou. És una figura que caldria situar al costat de Martin Heidegger (de qui va ser amic), Karl Rahner o molts altres. ¿Quin és un dels nostres problemes? Doncs que és més conegut fora d’Espanya que aquí, cosa que es reflecteix al curs que aquesta setmana començaré, en què s’han inscrit una quantitat important de persones que resideixen arreu del món. A Catalunya, en canvi, hi ha una lleugera excepció i, per sort, el seu pensament ha estat força reconegut.
Van ser molt amics, tots dos, oi?
Sí, sí. Molt. Va arribar a dir de mi que era la persona que millor l’havia entès, cosa que continua avergonyint-me. El nostre contacte i l’empatia que es va generar després van fer que ens comprenguéssim mútuament, per bé que, si mirem la seva edat, cal tenir en compte que ell era més gran, fins i tot, que el meu pare. Tots dos compartim el fet de ser sacerdots que ens hem acabat casant.
Ignasi Moreta, l’editor del seu llibre més recent, Hacia una ecoteología (Fragmenta, 2023), ha dit que per a Panikkar la comprensió neix des d’un màxim exercici d’empatia amb la cosa compresa. Anava al fons de les religions?
Exacte. I, gràcies a això, es va convertir en un pont de diàleg entre Orient i Occident. Això ho va aconseguir per haver entrat amb molta profunditat en el pensament (també religiós) de tots dos territoris, on va viure, analitzant els seus pobles i les persones que l’integren —no deixava de dir que l’ésser humà és un animal més religiós que racional. Va arribar a dominar una desena d’idiomes i va entendre la identitat complexíssima de l’hinduisme com gairebé ningú no ho podria fer, que més tard va saber explicar correctament. Pel que fa al budisme, va trobar un paral·lelisme amb el pensament secular d’Occident.
Quin lligam va tenir amb l’Opus Dei?
En realitat, el vincle entre Panikkar i l’Opus va ser petit, tot i que va durar uns quants anys, després que el mateix Josepmaria Escrivá de Balaguer l’anés a buscar personalment, a la casa dels seus pares. Ell hi va trobar l’obertura a una espiritualitat laica que, en realitat, va ser innovadora. Es va sentir molt a gust, sobretot en les facilitats que va rebre per poder publicar alguns dels seus articles en revistes europees. En aquell moment, ja era conscient de la relació entre la Divinitat, la consciència, l’ésser humà i el cosmos.
Creu que en l’encíclica Laudato si’ hi ha alguna idea similar a les de Panikkar?
El concepte de tecnocràcia en el pensament de Panikkar es fa evident a la Laudato si del papa Francesc. No es pot parlar d’ecologia sense la seva perspectiva! M’agrada molt quan Panikkar parla de la saviesa de la Terra —l’ecosofia, com ens va deixar dit. És a través d’aquest concepte que podem entrar en harmonia amb la Terra i ens adonem que necessitem crear una nova relació amb ella, des del seu esperit. Perquè la Terra, com els humans, també té esperit. Aquest és el vertader canvi que cal per a les nostres consciències.
