“El pare Lluís To era una persona molt popular entre els jesuïtes, els professors i les famílies i ningú no va donar crèdit a les denúncies que va rebre. Com va ser que la cultura del silenci no ens deixés veure la part fosca d’un depredador que vam tenir entre nosaltres?”
Aquesta és la reflexió que fa Pau Vidal, delegat de la Companyia de Jesús a Catalunya, en La fugida, el documental emès a TV3 aquest dimarts 18 de juny a TV3 en què s’analitzen els abusos comesos pels jesuïtes Francesc Peris, Lluís To i altres membres de la Companyia entre els anys seixanta i els noranta a Barcelona i Cochabamba, Bolívia.
L’anàlisi, exhaustiu, es fa a partir del testimoni de mitja dotzena de persones que expliquen com es van produir els abusos i les conseqüències irreparables que van tenir sobre les seves vides. Una de les veus que hi apareix és la de Laura Calzada, veïna del barri del Poblenou i víctima del capellà Francesc Peris a l’escola Jesuïtes Casp. “Era una bona escola, jo era feliç allà, amb les meves amigues; hi teníem de tot: esquiades, connexió amb la natura… però també una ombra: Peris”, relata Calzada, tot rememorant unes tutories individuals en què Peris “tancava la porta sempre amb clau” mentre cometia abusos sobre els alumnes.
Calzada descriu Peris, que actualment està jubilat i viu apartat de tot contacte amb menors en una comunitat jesuïta, com algú “terriblement simpàtic i enrotllat”. “Era un catxondo“, resumeix referint-se al religiós, que l’any 1984 va ser enviat per la Companyia de Jesús al Col·legi Joan XXIII Bolívia Conchabamba, on va continuar abusant de menors fins que va ser denunciat i retornat a Barcelona un any després.
“Com a institució no van fer-hi res. Els reubicaven. Es protegien i s’encobrien. Aquí t’han enganxat, doncs et portem a un altre lloc”, assegura una de les víctimes bolivianes en el documental. Una afirmació que nega Pau Vidal advertint que malgrat que Peris —i més tard To— van ser enviats a Bolívia “això no volia dir que aquell esdevingués un lloc per aparcar-hi les persones que tenien problemes aquí a Catalunya”.
To, que va ser director del col·legi Sant Ignasi de Sarrià i un referent del centre, va ser denunciat l’any 1992 pels pares d’Alessandra Martin. La sentència, considerada històrica, va ser condemnatòria: dos anys de presó, que To no va arribar a complir per manca d’antecedents, i la prohibició de treballar amb nens durant més de mil dies.
“En aquell moment, el provincial de la Companyia, equivocadament, decideix defensar la reputació de Lluís To i de la institució sense posar al centre la persona denunciant, la víctima i la seva família”, reconeix Pau Vidal. En un altre moment de la pel·lícula, el religiós confessa que els jesuïtes, després d’obrir els arxius, van descobrir que des de 1968 hi havia constància de les actuacions de To. “Demanem perdó per haver tingut un depredador sexual i no haver pres les mesures necessàries per evitar que fes mal a tantes persones”, afegeix el religiós.
La fugida, una producció de 3Cat en coproducció amb Prensa Ibérica i Ottokar, està basat en la investigació de vuit anys dels periodistes Guillem Sánchez i Josep Morell Feixas i dirigit per Josep Morell Feixas, Guillem Sánchez i Marc M. Sarrado.
La col·laboració de la Companyia en el documental
El documental, que es va estrenar el passat 6 de maig al festival DOCS Barcelona, compta amb la participació de la Companyia de Jesús a Catalunya i a Bolívia i de la Fundació Jesuïtes Educació. A més de Pau Vidal, també hi apareix entrevistat Pere Borràs SJ, provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya entre 2001 i 2008; i un portaveu de la Companyia de Jesús a Bolívia. La institució també va facilitar l’accés per a la filmació de les façanes de les escoles.
“Som conscients que l’emissió generarà dolor, malestar i tristesa. Per aquest motiu, estem treballant per poder acompanyar les comunitats educatives en la mesura i la intensitat que cadascú pugui necessitar, com a part del procés de reparació”, va assegurar en un comunicat Jesuïtes Educació a mitjan abril.
La declaració va servir a la institució per mostrar el seu “compromís per aclarir el passat” i per transmetre a la societat i les famílies un “missatge de confiança” assegurant que, actualment, les escoles de l’orde fundat per Sant Ignasi de Loiola “són espais segurs on s’apliquen amb rigor, a més dels protocols del departament d’Educació, el conjunt de mesures de protecció del Sistema d’Entorn Segur de la Companyia de Jesús”, un sistema que proporciona “eines per prevenir i identificar possibles situacions d’abús i violència de tota mena”.
Els jesuïtes també van recordar com ara fa tot just un any, a inicis de juny de 2023, es va posar en marxa la col·laboració amb el bufet Roca Junyent, a la qual s’ha enviat tota la informació que es té sobre els casos del passat així com les gestiones fetes per dur a terme una investigació els resultats de la qual seran revelats al llarg de les pròximes setmanes.
Reiterant la seva “ferma condemna als abusos comesos en el passat” en el si de les seves institucions, la Companyia es va posar a disposició de les víctimes per oferir-los el suport necessari i emprendre un procés de reparació. En aquest sentit, va habilitar canals per a l’atenció i cura a través del correu proteccion@jesuitas.es, gestionat per la mateixa institució, i info@asociacionamee.org, de l’Associació per a la Mediació, la Trobada i l’Escolta, per als qui preferissin fer-ho a través d’una entitat externa.
