Mesures legislatives per impedir els terminis de prescripció dels delictes d’abusos sexuals a menors i persones vulnerables, més mesures de prevenció en tots els àmbits de la societat i pressupost suficient per afrontar indemnitzacions i reparar les víctimes. Aquestes van ser algunes de les peticions que van fer a l’administració els testimonis que van comparèixer aquest dilluns 15 de maig a la segona sessió de la comissió parlamentària d’investigació sobre la pederàstia a l’Església.
“Les víctimes no han de sentir-se desemparades, perquè si no continuaran pensant que això que esteu fent no serveix per res. Feu que serveixi”, va expressar Esther Pujol, de Tolerància 0, la plataforma catalana de denunciants entre els quals hi ha també l’escriptor Alejandro Palomas i la Fundació Vicki Bernadet o el psiquiatre Miguel Hurtado.
Pujol, que amb deu anys va patir una agressió sexual per part del rector de Bellcaire d’Empordà, va afirmar que aquests tipus de delictes no haurien de prescriure mai. “Per què hi ha d’haver una data de caducitat?”, va demanar. També va denunciar la manca de recursos per reparar les víctimes, i va confessar que no sabia com hauria pogut superar el trauma si no hagués tingut la possibilitat d’accedir a teràpia.
Un altre dels cinc testimonis cridats a declarar va ser Joan Sisa, que va ser víctima d’abusos a les Llars Mundet durant tres anys consecutius, entre 1968 i 1970. Sisa va denunciar la cultura de l’encobriment de l’Església que durant tants anys ha marcat el comportament de la institució davant els presumptes casos d’abusos. També va afirmar que mai va perdre la fe malgrat el calvari viscut durant aquell període. “Tot i que no hi crec, en l’Església catòlica, conservo la meva fe, que no s’ha sigut truncada tot i que li varen fer molt de mal quan jo era petit”.
“Les ferides continuen obertes”
També va comparèixer Juan Antonio Miguel Mundet, víctima d’abusos a les Llars Mundet i a la Maternitat, qui va explicar que, en l’època en què va patir abusos, els encarregats de l’educació a les Llars Mundet eren salesians vinguts del nord de la península. “Tenien a càrrec seu entre 2.000 i 2.800 interns, i això va ser per decisió de la Diputació, que també n’era responsable, ja que hauria d’haver controlat el que passava”, va denunciar.
L’esfereïdor relat dels horrors viscuts durant la infantesa de tants nens i nenes va continuar amb la compareixença de Consuelo García del Cid, víctima d’abusos al Patronat de Protecció de la Dona, una Institució franquista creada l’any 1943 amb la finalitat de promoure la dignificació moral de la dona. “Vam passar per càstigs inhumans i trasllats d’un centre a un altre, però la memòria històrica ni tan sols ens contempla”, va lamentar.
Javier Moreno, víctima d’abusos a l’internat preventori de la Savinesa, va advertir que les ferides continuen obertes i que hi ha una gran desconeixença de la magnitud real dels abusos de tota mena perpetrats dins d’institucions eclesiàstiques durant les darreres dècades. En aquest sentit, un altre dels retrets als diputats encarregats de la comissió va ser per haver votat en contra de demanar compareixença obligada a alts càrrecs de l’Església catòlica. “Sembla que en aquest país, l’Església no es pot tocar”, va assegurar Esther Pujol.