“És fonamental que, durant tot aquest mes, des del Vaticà, es generi aquest debat”, expressa Vicente Martín (La Nava de Santiago, Badajoz, 1969), en relació amb la idea que Càritas també tingui presència en els debats de la XVI Assemblea General del Sínode sobre la Sinodalitat, que es perllongarà fins al 29 d’octubre. Delegat episcopal de Càritas Espanyola des de l’octubre del 2018, Martín va atendre aquesta entrevista per a Flama el passat dimecres abans d’impartir la ponència inaugural del nou curs de la institució diocesana, celebrada a la seu del Seminari Conciliar de Barcelona.
Quins reptes tenen a curt termini des de Càritas Espanyola?
Els de donar resposta als problemes de la realitat social que tots i totes coneixem. Tenim setanta Càritas diocesanes repartides per tota la geografia espanyola, així com uns quants milers de Càritas parroquials, i tota aquesta arquitectura caritativa sap molt bé que convé estar al damunt de fenòmens com el de la migració irregular, dels problemes per obtenir un habitatge digne, de trobar feina en condicions, de la bretxa digital… I, sobretot, el de connectar la nostra intervenció social amb la vida de l’Església.
Eduard Sala, nou director de Càritas Barcelona, parla d’una capil·laritat territorial.
Defineix molt bé el sentit real d’allò que volem ser. Càritas no ha d’existir ni al marge de la societat ni al marge de l’Església; és la canalització i el motor de l’acció caritativa i social de la comunitat cristiana.
I el bisbe auxiliar de Barcelona, monsenyor Javier Vilanova, es referia la setmana passada a Càritas com un dels grans agents evangelitzadors de l’Església. Comparteix aquesta opinió?
Opino que Càritas és un actor més, al costat de molts altres, dins i fora de l’Església per ajudar els més vulnerables. Monsenyor Vilanova es referia a Càritas com un vaixell, i no s’equivocava: és un vaixell —un vaixell ben gran, diria jo— dins l’Església, dins de Catalunya i dins d’Espanya. I cal tenir-ho molt present, sobretot aquests dies, que s’està celebrant al Vaticà l’assemblea sinodal: allà també se n’ha de parlar.
El novembre passat es van aprovar els estatuts de Càritas Espanyola per unanimitat per part de la Conferència Episcopal Espanyola.
Feia molts anys que no s’aprovava un document per part de la CEE amb aquesta unanimitat! Cert. Això només ens pot dir una cosa: que els bisbes espanyols confereixen un gran respecte i una gran confiança a Càritas Espanyola. No podem estar més contents, òbviament; per caminar endavant, i per continuar amb la nostra missió de promoure l’acció caritativa i de sensibilitzar la societat sobre els problemes que patim.
Com creu que ha actuat Càritas Espanyola després del terratrèmol que va deixar tantes víctimes mortals al Marroc el passat estiu? D’altra banda, creu que els líders del Marroc han respost correctament, a aquesta situació?
Ja sabem com és la realitat del Marroc, així com la del seu govern. No ho hem de considerar com una novetat. Això no obstant, les oficines de Càritas que tenim en aquell país, acabades d’estrenar-se, van saber gestionar la situació amb llibertat i respecte. Des d’Espanya volem ser un pilar de suport i d’assessorament als nostres companys marroquins, i crec que les coses s’estan fent organitzadament bé.
Casos com aquest demostren que, a pesar de voler posar un ull en actuacions a llarg termini, també se n’ha de tenir un altre en la realitat present, sempre imprevisible. Vostè ho creu?
Com a delegat episcopal no només he de tenir ben afinada la vista, sinó l’oïda: des d’una orella, escolto la realitat, i, des de l’altra, la Paraula de Déu, que cal anar vinculant a foc lent amb les diverses societats que ens envolten.
