Vicenç Fisas, investigador i activista, ha estat guardonat amb el Premi ICIP Construcció de Pau 2024 per la seva extensa trajectòria dedicada a la recerca i promoció de la pau i els drets humans. Nascut a Barcelona en 1952, Fisas ha exercit un paper crucial en processos de pau a Colòmbia, el País Basc, i Filipines, i ha publicat més de 70 llibres relacionats amb l’anàlisi de conflictes. Aquest premi, atorgat pel Institut Català Internacional per la Pau, reconeix la seva trajectòria i la seva influència en la mediació i resolució de conflictes en l’àmbit global.
Al llarg de la seva trajectòria, ha estat involucrat en processos de pau en diversos països, com Colòmbia, el País Basc i Filipines. Quines lliçons clau ha après d’aquestes experiències que es poden aplicar en altres conflictes actuals?
La lliçó més important és que un procés de negociació només és possible quan les dues parts tenen clar que la continuïtat de la guerra o de la lluita armada no té sentit. Quan arriben a aquest punt, és quan es pot obrir una porta per a un procés de pau que condueixi a un acord definitiu. Això ho he vist tant a Colòmbia com al País Basc i a Filipines. A més, les fases exploratòries, on s’avalua si les parts estan preparades per negociar, són clau. En aquestes fases, una tercera part pot ajudar molt a generar idees i a proposar noves opcions quan el procés entra en crisi, que és inevitable.
Estem en un context mundial que ha canviat molt des de la postguerra. Com veu els nous desafiaments de la cultura de pau avui en dia, en un món que sembla viure un retrocés de les democràcies?
Sí, estem en una època complicada per a les democràcies, mentre que els estats totalitaris i els populismes d’extrema dreta estan en auge. A Europa, això és especialment evident. A més, hem trencat la dinàmica positiva que durant dècades permetia que els conflictes acabessin amb acords de pau. Fins fa pocs anys, quatre de cada cinc conflictes armats es resolien a través de la negociació. Aquesta tendència s’ha trencat, i avui es busca la victòria militar, com ho veiem clarament amb la guerra d’Ucraïna, que ha militaritzat la seguretat europea i ha accelerat el rearmament a tot el món.
Precisament sobre aquest rearmament, com veu la implicació de noves tecnologies, com la intel·ligència artificial i els drons, en els conflictes actuals?
Els tractats de desarmament estan en suspens, i fem justament el contrari del que hauríem de fer. Les noves tecnologies, com els drons, han reforçat la idea que és possible guanyar guerres per la via militar. Això genera una deshumanització de la guerra, ja que ara els militars poden controlar atacs des de la distància, darrere d’una pantalla, i després tornar a casa com si res no hagués passat. Aquest tipus de guerra fa que es perdi la connexió humana amb les conseqüències de la violència.
Hi ha joves interessats en seguir formant-se en temes de pau i drets humans. Quins consells donaria als investigadors que vulguin treballar en aquest camp?
Malauradament, hi ha una disminució en el nombre de persones interessades en aquests temes, i això es nota a totes les institucions que es dediquen a la formació i la recerca en cultura de pau. També veiem menys mobilització als carrers davant conflictes armats. Ja no existeix un moviment per la pau, ni a Catalunya, ni a Espanya, ni a Europa. Així que el meu consell per als joves és que es tornin a interessar per aquestes temàtiques i que s’informin millor. És vital buscar fonts d’informació fiables i contrastar diverses perspectives, ja que moltes persones es queden amb el que veuen a les xarxes socials, que són molt fàcils de manipular.
Creu que les noves tecnologies poden ajudar a generar un nou moviment de pau global, connectant joves de diferents països?
És una possibilitat, però serà molt difícil. És cert que les noves tecnologies poden facilitar la interconnexió, però també fomenten la desinformació i la polarització.
Com veu el paper de les religions en la resolució de conflictes?
Les religions tenen un paper molt important en molts conflictes, ja sigui com a part del problema o com a part de la solució. En alguns casos, la religió és només una excusa per a altres motius més profunds, però en molts altres té un rol central. El diàleg interreligiós i l’ecumenisme són claus per frenar la divisió entre persones per les seves creences.
Com veu el futur de la guerra al Pròxim Orient i que pensa del fet que ara també els enfrontaments s’hagi estès al Líban. El Líban, podria convertir-se en una altra Gaza?
No crec que Israel pugui mantenir al Líban una situació com la que ha passat a Gaza, que dura des de fa pràcticament un any. El més probable és que sigui una guerra curta, però intensa. El risc de desencadenar un conflicte regional és elevat.
