“Arrelats a la nostra fe, volem construir una cultura de la pau basada en la noviolència, la tolerància, el diàleg, l’entesa mútua i la justícia“. És una sentència recollida en un manifest creat l’any 1994 arran de la cimera organitzada a Barcelona per la UNESCO i l’aleshores Centre UNESCO de Catalunya, però la seva “absoluta vigència” l’ha fet aflorir trenta anys després, com indica Francesc Torradeflot, director d’AUDIR, en una altra circumstància i context històric. A diferència d’aquell marc, format per líders religiosos i experts en cultura de pau d’arreu del món, aquest cop han estat divuit entitats, coordinades per la Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós (XCEDI), les que han decidit reivindicar el document.
“Aquest pas neix d’una proposta que es va rebre per part del Grup de Diàleg Interreligiós de la Universitat de Barcelona (CREA) al conjunt d’aquesta xarxa”, recorda el també doctor en teologia i expert en història de les religions, i així és com totes elles, dedicades a promoure el diàleg interreligiós arreu dels territoris de parla catalana, n’han volgut agafar el guant. “Es va decidir tornar a fer difusió d’aquesta declaració perquè es conegui bé, ja que, tot i tenir tres dècades, no s’ha notat gaire que l’hem tinguda entre nosaltres”, lamenta Torradeflot. Un text que, precisa, “deixa clar de nou que les religions no estan a favor de la violència i de la guerra, sinó obertament en contra; això passa ara i passava quan es va voler redactar”.
Conscient que hi ha confusió social pel que fa a la justificació de les guerres (“hi ha qui diu, des de les tradicions religioses, que la violència està bé, i hi ha qui ho nega o que no s’hi pronuncia directament”), el director d’AUDIR assenyala que l’ambigüitat s’ha fet un lloc entre els discursos dels grans líders religiosos mundials, amb una excepció: el Papa. “Francesc demostra una postura claríssima en contra de tots els actes indiscriminats que ens obliguen a moure fitxa”, sosté aquest activista: “Hi ha altres líders que són equívocs i que, fins i tot, ens sorprenen quan es posicionen públicament”, afegeix.
El manifest torna a posar-se damunt la taula, així doncs, perquè durant els pròxims mesos les entitats agrupades en aquesta xarxa “facin taca d’oli i el portin arreu dels seus respectius territoris per continuar defensant un allunyament clar i contundent d’aquelles instrumentalitzacions que algunes organitzacions o persones fan de les tradicions religioses i conviccionals per justificar accions violentes”, com reflexiona l’expert i membre d’una agrupació aconfessional i interreligiosa, a la qual es poden adherir moltes més entitats.
“La base hi és des del 1994, ja que es va tenir clar per part de veus diferents de tot el món que la política ha manipulat la religió, i cal continuar tenint-ho present en l’actualitat”, continua Torradeflot referint-se a un escenari en què, tot i les diferències que té en comparació amb els conflictes que hi havia aleshores, les víctimes innocents sofreixen i moren igualment, malgrat que les guerres hagin evolucionat.
