El nombre de cristians que han perdut la vida a Gaza des del passat 7 d’octubre ascendeix a 30, segons ha confirmat George Akroush, director de l’Oficina de desenvolupament de projectes del Patriarcat Llatí de Jerusalem. En declaracions al portal d’Ajuda a l’Església Necessitada (ACN, en anglès), Akroush ha detallat que 17 de les víctimes van morir durant el bombardeig a l’església greco-ortodoxa de sant Porfiri el passat 19 d’octubre; dues dones més van ser assassinades a trets per franctiradors de l’exèrcit israelià en la parròquia catòlica de la Sagrada Família, al barri del Zeitoun. Finalment, altres 11 persones van morir a causa de malalties cròniques que no van poder ser tractades adequadament.
En aquest darrer grup, una de les morts més colpidores va ser la de Hani Abu Daud, un home de 48 anys que necessitava diàlisi regularment. A causa de la inoperància dels hospitals al nord de Gaza, l’home va haver d’anar-se’n al sud per intentar trobar un tractament, però els atacs i enfrontaments van impedir-ho i finalment va morir lluny de la seva esposa i dels seus fills. Segons ha denunciat ACN, no li van permetre tornar a la seva llar per a poder acomiadar-se de la seva família. Va ser enterrat en el sud, on no hi ha ni clergat, ni cementiris cristians.
Amb Gaza dividida en dues franges separades: el nord i el sud, la situació per als cristians que sobreviuen al nord, refugiats la majoria a la parròquia catòlica de la Sagrada Família, s’ha tornat cada cop més desesperada. Allà, enmig d’una devastació gairebé total, el proveïment d’aliments i combustible continua sent un gran problema, i els preus exorbitants dificulten encara més la vida dels residents. “Per exemple, 20 litres de dièsel ara costen 200 € i només proporcionen energia per a dues hores de generadors”, ha assegurat George Akroush.
Escassetat d’aigua i falta de subministraments bàsics
El nombre de fidels refugiats en aquesta parròquia pertanyent al Patriarcat Llatí de Jerusalem, que va arribar a ser de 700 durant els inicis del conflicte, ha disminuït durant les darreres setmanes a causa de l’emigració i les morts. Així, en aquests moments hi ha 184 famílies —un total de 560 cristians— catòlics i ortodoxos, incloent-hi 140 nens menors de 18 anys, entre ells 60 amb discapacitats, i 84 persones majors de 65 anys en el recinte parroquial. Tots ells estan acompanyats per set religioses de tres congregacions diferents i un sacerdot, que mentre continuen brindant suport, reben trucades periòdiques del papa Francesc interessant-se per la situació.
Akroush ha advertit també que la manca de combustible i d’electricitat impedeix el funcionament de les bombes d’aigua i obliga els residents a extreure aigua manualment de pous. “La higiene s’ha convertit en un greu problema, especialment per als nens, que estan emmalaltint a causa de l’escassetat d’aigua i la falta de subministraments bàsics com farina i bolquers”, ha relatat el responsable de l’Oficina que vetlla per les necessitats de les parròquies, escoles i institucions beneficiàries del Patriarcat Llatí. “L’atenció mèdica també és desastrosa, i altres deu persones amb malalties cròniques corren el risc de morir a causa de la falta de tractament adequat”, ha alertat.
El futur incert dels cristians de Gaza
En un moment en què l’ofensiva militar israeliana a Gaza es concentra a Rafah, ciutat situada al sud, on es concentren en situació d’extrema vulnerabilitat més d’un milió de desplaçats pel conflicte, la situació del nord de la Franja és tibant a causa del control total de l’exèrcit israelià. Segons Akroush, els cristians refugiats a la parròquia poden sortir del recinte, però amb precaució, ja que la situació pot empitjorar d’un moment a un altre. “Qualsevol moviment sospitós o perillós posa en perill les seves vides i pot ser l’últim”, ha assegurat.
Preguntat pel futur dels cristians de Gaza, George Akroush ha confessat que la destrucció massiva d’habitatges i estructures planteja un gran interrogant. “Es diu que el 62% de les cases han estat totalment destruïdes i segons algunes organitzacions internacionals i organismes de les Nacions Unides que operen sobre el terreny, la reconstrucció durarà fins al 2093. En aquest drama la pregunta és, què passarà? Ningú ho sap. Si us plau, resin per nosaltres, no oblidin el sofriment dels cristians en aquesta zona del món”.
