L’any 2016, coincidint amb els cent anys de la mort de Josep Torras i Bages, Josep Galobart, monjo i arxiver del Monestir de Montserrat, va organitzar una exposició sobre el bisbe de Vic. Aquella mostra, ubicada a la biblioteca del monestir, tan sols va poder-se visitar per la comunitat benedictina, de portes endins. Com recorda Galobart, ja hi va tenir un paper destacat la Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, escrita per Torras i Bages el mes de febrer de 1899 després de rebre’n el suggeriment de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, de la qual seria nomenat president honorari. Pocs mesos després (a l’octubre), era consagrat bisbe. El lloc escollit per fer la celebració va ser, de fet, Montserrat.
Enguany, amb motiu del 125è aniversari d’aquella redacció —convertida en la pregària a la Mare de Déu de Montserrat més resada fins a l’actualitat—, Galobart ha volgut tornar a comissariar una proposta sobre el venerable Torras i Bages, amb el títol de “Visitant Santa Maria“. En aquesta ocasió, però, oberta a tots els públics fins al 2 de juny a la Sala Puig i Cadafalch del Museu de Montserrat.
Des del passat mes de desembre fins aquest mes de febrer, Galobart ha donat forma a una exposició que coincideix, també, amb la celebració d’una altra efemèride: “Vint-i-cinc anys després d’aquell text, la Lliga, també del 1899, va ofrenar amb un gran romiatge l’original autògraf a Montserrat; això va passar, però, enmig d’un context turbulent per a l’Església catalana”, diu el monjo. D’això, per tant, fa cent anys.
L’exposició té sis àmbits, “tot i que ens va semblar que se’n podrien haver fet més”, destaca Galobart. Per començar, damunt d’una taula, es mostra el facsímil del text, que comparteix protagonisme amb el programa del romiatge a Montserrat que va fer la Lliga el 1924. El visitant també hi trobarà els guants que va portar Torras i Bages, la cadira en què es va fer la fotografia oficial el dia de la seva consagració a Montserrat i altres documents com ara la seva obra completa i biografies sobre la seva figura.
La mostra també recopila, per exemple, documentació sobre el reconeixement oficial que va rebre la Visita Espiritual per part de l’Església catalana, així com els manuscrits dels estatuts de la Lliga Espiritual. Les diverses edicions que s’han anat fent des d’aleshores d’aquesta obra escrita per Torras i Bages, la llàntia de la Lliga Espiritual de Buenos Aires o un fragment de la porta cremada del Casal de Montserrat de Barcelona, que va patir un incendi ara fa seixanta anys, són uns altres dels elements que s’hi poden trobar.
Aquesta aproximació al document que va escriure el bisbe compta amb les versions musicals que ha tingut al llarg del temps, “com ara la més antiga, d’estil neogregorià i feta per Gregori Maria Sunyol, monjo de Montserrat”. També hi destaca l’himne que va compondre el monjo Anselm Ferrer arran d’una glossa de la Visita i una versió d’Irineu Segarra, que també va formar part de la comunitat. Finalment, un últim àmbit és protagonitzat per la bandera de La Lliga, beneïda el dia de Corpus de l’any 1922.
