La vinculació entre l’Abadia de Montserrat i Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer (1902-1975), fundador de l’Opus Dei, va ser estreta. També ho va ser amb el seu primer successor al capdavant de l’Obra, el beat Álvaro del Portillo Díez de Sollano (1914-1994), beatificat pel papa Francesc el 27 de setembre de 2016. Aquesta relació triangular, lluny de quedar-se únicament en els llibres d’història, quedarà reflectida a partir del pròxim 24 de febrer en forma d’alt relleu (obra de relleu en què les figures sobresurten més de la meitat del seu gruix), una escultura que serà inaugurada i beneïda per l’abat Manel Gasch al camí de Sant Miquel, pròxim al Monestir de Montserrat.
Sant Josepmaria va establir una primera relació amb alguns dels monjos de Montserrat que l’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, es van exiliar a Andorra. A finals d’aquell any, a més, va conèixer a Pamplona un altre dels membres de la comunitat, Pere Celestí, i pocs mesos després faria el mateix amb un grup de monjos instal·lats a Navarra. Durant la dècada de 1940, Escrivà de Balaguer va arribar a mantenir una entranyable amistat, també, amb l’abat Aureli Maria Escarré (1908-1968), amb qui també entaularia una sòlida relació el beat Àlvar, aleshores secretari general de l’Opus.
Madrid, Cartagena, Àvila, Andorra… i Montserrat
En una població de la Conca de Barberà anomenada Belltall és on l’escultora Rebeca Muñoz (Barcelona, 1971) ha creat durant tres mesos, abans de fer-la passar per la foneria, una peça (inicialment de fang) “d’entre 300 i 400 quilograms”, calcula l’artista, que reprodueix els cossos sencers dels dos sacerdots i primers líders de l’organització religiosa vestits amb sotana. Això no obstant, pel seu taller, situat en una antiga pallissa annexa a casa seva, no és la primera vegada que hi passa la imatge de Sant Josepmaria: ha fet altres escultures dedicades a ell, avui dia situades a Madrid, Cartagena, Àvila i Sant Julià de Lòria, a Andorra. “Però sí que és la primera que passa per les meves mans la imatge del beat Àlvar”, puntualitza.
La representació mostra totes dues figures de bronze i “en una posició natural”, defineix, una de les quals (la d’Escrivà) sobresurt més que l’altra des d’un primer relleu que simula les muntanyes de Montserrat, “esculpides de manera impressionista”, com observa l’artista. Als peus de l’alt relleu, una faixa de bronze conté una de les frases més emblemàtiques del fundador de l’Opus Dei: “A Jesús sempre s’hi va i s’hi torna per Maria“. El resultat ha sigut una obra de 215 centímetres d’alçada i 140 d’amplada on Muñoz ha procurat que, en el cas de Sant Josepmaria, s’hi mostri una evolució respecte dels anteriors que ha fet. La relació entre l’Opus Dei i Montserrat queda, amb la col·locació de la peça, definitivament solidificada.
