Catalunya es prepara per una nova diada de Sant Jordi que aquest 2023, superades les restriccions pandèmiques d’anys anteriors, es preveu plenament viscuda i participada. D’aquí poques hores els llibres i les roses tornaran a ser els protagonistes dels carrers de molts dels nostres pobles i ciutats; i entre els nombrosos autors que firmaran exemplars de les seves obres, enguany es trobarà per primer cop la Núria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària. Així, sense perdre l’ambient festiu que la caracteritza, la diada serà també una bona ocasió per recordar un món oblidat per la societat: el món de les presons.
El llibre de la Núria du per títol Condemnes compartides (Claret) i és fruit de la seva experiència amb l’Orde de la Mercè, que l’ha portat durant els darrers set anys a viatjar per diversos països i continents on ha conegut a fons la tasca dels mercedaris al món penitenciari i les condicions en què viuen els presos i preses dels nostres. El títol del llibre al·ludeix al fet que els mercedaris se senten condemnats a presó perquè hi acompanyen amb fidelitat els interns en el dia a dia. En diferents moments del llibre apareix la força de convicció que revesteix aquest acompanyament, i els seus efectes beneficiosos.
La Núria Ortín no es cansa de recordar que “les presons són les grans silenciades de la societat”. El fet que el gran públic desconegui el món penitenciari genera prejudicis que porten al sentiment de rebuig gairebé instintiu amb què són mirades aquelles els interns i internes, fet que converteix la seva reinserció social en un repte dificilíssim que ocupa bona part dels esforços de l’Obra Mercedària. “La societat és una jungla per aquells que surten de la presó”, afirma la Núria. O tal com diu en Josep M., un dels presos entrevistats al llibre: “Aquí no canvia res i fora canvia tot. I aquesta transició no és viscuda. Això no és privar de llibertat, això és matar les persones a poc a poc. Estic segur que d’aquí uns anys, quan jo surti, semblarà que estigui a la lluna. No coneixeré el sistema”.
Els religiosos de la Mercè tenen un savoir faire adquirit gràcies a l’experiència d’un orde fundat per Sant Pere Nolasc en el segle XIII per a rescatar els captius i que, en desaparèixer oficialment l’esclavatge, s’han dedicat al món de les presons. S’hi mouen amb desimboltura, cosa que no significa sense dificultats o perills: alguns dels religiosos entrevistats per la Núria Ortín narren experiències tan aclaparadores que testifica el fort nivell vocacional de la seva vida.
Els interns protagonistes de Condemnes compartides dibuixen trets comuns que d’alguna manera expliquen la seva trajectòria delictiva, marcada sovint per factors com la pobresa —en totes les seves dimensions— i les addiccions. Resulta impactant l’afirmació, repetida per diversos religiosos mercedaris, que ells no volen saber què ha fet, aquella persona, ni per què ha estat condemnada, ja que el seu interès se centra en la persona i el seu bé: abans (prevenció), dins (acompanyament), i després (reinserció, llars d’acolliment) de la presó. “Els mercedaris són éssers de llum dins les presons perquè hi van a escoltar sense jutjar”, assegura la Núria. “Com a Obra Mercedària mirem persones. No volem saber què han fet, si han matat o no. ¿Què hauria fet jo si estigués en el seu lloc? Hi ha persones realment dolentes, però són les menys. A la presó la gent hi entra per circumstàncies de la vida: perquè venen de barris i famílies desestructurades, o sovint per problemes de salut mental”, afegeix.
La Núria ha visitat presons a l’Amèrica Central i Àfrica, on ha vist de prop les condicions infrahumanes d’un món marcat per la brutícia, la violència, les malalties i la manca d’higiene i de respecte. “Les pel·lícules, diu, es queden molt curtes comparades amb la realitat”. Les terribles condicions d’aquests centres contrasten amb la consciència creixent a Europa de la necessitat de convertir el sistema penitenciari en un veritable lloc de creixement personal de l’intern que faciliti la seva reinserció social i familiar. Però de la teoria a la pràctica hi ha una bona distància. La majoria dels religiosos religiosos entrevistats al llibre fan notar el progrés del sistema i la bona intenció dels dirigents; algun, però, no s’està de formular dures crítiques. No en va, cada un d’ells parla amb llibertat i a títol personal, tot i tenir una forta vinculació institucional.
Tant de bo Condemnes compartides faci que el lector se senti inclinat a revisar la seva mentalitat i actituds davant del tema. Aquest serà el millor fruit de la lectura d’un testimoni que impacta.
En aquesta diada de Sant Jordi 2023, la Núria Ortín firmarà exemplars del llibre a la plaça Castella de Barcelona de 10h a 14h, i a la plaça de la vila de Sant Feliu de Llobregat, de 16h a 20h.
