Per a molts cristians progressistes, la súplica que va fer la bisbessa Mariann Edgar Budde al president Donald Trump perquè tingui clemència amb les persones LGBTQ+ i els migrants va ser un exemple de lideratge cristià. També ho ha estat per a les associacions Mulleres Cristiás Galegas-Exeria, sorgida el 1996 a les províncies de Pontevedra i A Corunya, i Red Miriam de Espiritualidad Ignaciana Femenina, una xarxa de dones laiques i religioses que, des del 1983, és un altaveu “amb perspectiva de gènere” sorgit des de l’espiritualitat ignasiana.
Totes dues han signat una carta a la primera dona que ocupa el càrrec de líder espiritual de la diòcesi episcopal de Whashington, amb el suport d’una desena d’entitats feministes, entre les quals hi ha Alcem la Veu, amb presència a Catalunya, Menorca i València, i Dones Creients, una associació nascuda el 2000 a València. En la missiva, la veu de totes les “dones feministes catòliques” que s’hi adhereixen agraeix “les valentes paraules en l’homilia del passat 21 de gener a la catedral de Washington” —pròpies, com indica el document, d’una “veu profètica”— i que ho hagi pogut fer, d’aquesta manera, a pesar de “la dificultat que suposa arribar a ser bisbessa a la capital dels Estats Units”.
“Hem d’obrir espais de diàleg per no tenir enemics”
Conscients que “vivim uns temps difícils” a causa d’una supremacia i d’una polarització que “s’estenen arreu d’Amèrica i d’Europa“, les autores d’aquesta carta destaquen la capacitat de Budde a l’hora d'”alçar-se sense estridències per defensar la veritat i sostenir-la des de l’Evangeli“. En un altre punt de la carta, totes elles coincideixen amb la bisbessa, de 65 anys, mare, àvia i historiadora de professió, “en el fet que la importància de la unitat com a base ferma d’un estat i en la necessitat d’obrir espais de diàleg per deixar de considerar com un enemic aquell qui pensa diferent”.
“La misericòrdia de Déu vessa sobre totes les persones sense distinció”, es clama en el text, abans que les dones creients que l’impulsen defensen que “no es pot consentir que les diferències es constitueixin com a motivo d’exclusió, provocant sofriment i angoixa en els col·lectius més vulnerables”. “Donem suport, sense fisures, a les seves paraules“, conclou la carta.
