Gaspar, Melcior i Baltasar viatjaran en el temps per trepitjar, des d’èpoques medievals, la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona aquest mes de gener (el 3 i el 4, a les 20:00 hores, i el 6, a les 19:00 hores). Ho faran després de romandre prop de quatre segles sense sortir d’una consueta que, des que va ser escrita, al segle XVI, es troba en un manuscrit que va veure la llum per primera vegada a les Illes Balears gràcies a un prevere, que en va ser l’autor. Guardat a la Biblioteca de Catalunya des del 1930, aquest document va ser transcrit anys més tard per l’arxiver del temple barceloní, Jordi Sacasas, i serà el grup vocal Novum Organum qui en farà la primera recreació musical i dramàtica aquest any.
Els reis d’Orient seran els tres personatges més destacats (els tres, de pell clara) d’una història al voltant de l’epifania en què, a diferència d’altres recreacions similars, un dels papers més destacats recaurà, com avança el seu director artístic i fundador de Novum Organum, Marcel Leal, en la figura d’Herodes: “Ell serà qui executarà tots els infants de la història”, diu. Amb aquesta trista i casual relació amb el que succeeix avui dia a Terra Santa, seran sis els actors i cantants que es posaran en la pell dels personatges d’aquesta història (amb un vestuari que simula el dels retaules del gòtic català, com el de Pere Serra) i quatre els músics que els acompanyaran amb instruments com ara l’organetto, la flauta de bec i el saltiri.
“Volem que sigui un viatge al passat“, continua Leal, promotor d’un estudi musicològic i històric envers una obra que presenta mancances de tota mena (“ni tan sols té partitura”, reconeix), però que s’ha pogut imitar “de manera gairebé real”, per exemple, amb cants conservats a l’Ordinari de la Diòcesi d’Urgell (1548), diverses melodies sefardites i composicions de grans mestres del renaixement europeu. Però també amb elements propis del segle XV, quan suposadament es representava; fruit d’això, el drama arrencarà a les fosques mentre un personatge irromprà al temple amb una espelma a la mà i parlant amb un català “poc semblant al d’ara”, exposa el director. “Serà, per tant, com un exercici d’immersió històrica sense la necessitat de portar ulleres tridimensionals als ulls”, defineix.
“Un poble sense cultura no té futur”
El Misteri dels tres reis d’Orient és una obra teatral d’origen medieval que es troba en un text anomenat Manuscrit Llabrés, és a dir, un còdex copiat pel prevere Miquel Pasqual durant els anys 1598 i 1599 a la vila mallorquina de Búger. Conté mig centenar d’obres dramàtiques que s’escenificaven a les esglésies de Mallorca des de l’edat mitjana fins a finals del segle XVI, cosa que el converteix, tal com assenyala Leal, en “la col·lecció més important de peces catalanes conservades del vell teatre de procedència medieval”.
La seva procedència mallorquina ha fet que aquests dies, entre bambolines, no hagin passat desapercebudes les paraules del bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, el qual, amb motiu de l’homilia que va pronunciar durant la missa de l’Estendard, va reivindicar l’ús i el manteniment de la llengua catalana com a portadora d’identitat social en qualsevol territori i va afirmar que un poble sense cultura, a parer seu, no té futur. “La cultura és crucial per conèixer-nos millor, i, com passa aquí —agrega Leal—, en què es presenten uns reis que van néixer per ser coneguts en la nostra llengua, aconsegueix que les nostres arrels es facin més presents que mai”.
