Els efectes de la DANA han provocat unes altres riuades —en aquest cas, de vehicles— arreu de la geografia espanyola que continuen omplint carreteres fins a punts negres de la devastació com ara el País Valencià. Tants cotxes com històries personals que, passats uns dies de les greus inundacions, són transportades a la zona zero. Una d’elles és, per exemple, la de Simó Sánchez, veí dels Pallaresos, a Tarragona, que amb un grup de persones de la localitat va desplaçar-se fins a la localitat de Xiva amb el maleter d’una furgoneta ple a vessar i en companyia el vicari del seu poble, Damià Tarragó, que es troba en l’últim curs de la llicència de dret canònic a la Universitat Catòlica de València.
“Es van presentar a la ciutat, on vaig quedar retingut pel temporal, i no vaig dubtar a pujar-hi”, destaca Tarragó, que veia com el centre universitari on estudia tancava les portes i com quedava gairebé anulada l’opció de tornar a Catalunya i preparar els actes de la celebració de Tots Sants. Però la “providència” va convertir-lo en part d’un propòsit veïnal que, des d’aquesta localitat amb prop de 5.000 habitants, es multiplica arreu de la península: “L’objectiu és ajudar i, de retorn, sentir-nos ajudats“, afirma Simó Sánchez mentre omple el seu vehicle amb l’ajuda del Miguel, la Sheila, el Javi, el Joan Pere, la Juani, l’Antònia, la Loli, la Imma, la Noèlia, l’Evelin i, tal com estan fent desenes de sacerdots, del Damià.
En el cas de Sánchez, qui ha promogut la iniciativa implicant-hi tot el poble, hi ha un deute pendent amb el País Valencià. “Vaig patir problemes de salut i els vaig superar anant a aquella terra, on el meu nebot és un jugador de futbol destacat en l’equip més important de València; per això, ara trobo en la solidaritat un coixí on aferrar-me, sentir-me millor i tornar tot el que m’ha donat”, apunta. Per a aquest home, la solidaritat no és només fer un viatge i prou: “Ara hi tornaré, buscaré més persones a qui poder ajudar i, si convé, demanaré si els puc fer companyia tot el temps que calgui”, manté Sánchez.
Les reflexions en el camí de tornada a Tarragona —i ja amb el sacerdot a bord— van ser profundes per a tots ells i, fins i tot, per als que trepitgen menys la parròquia: “En aquesta experiència, hem constatat que, malauradament, en tan sols cinc minuts es pot perdre, fins i tot, allò que considerem essencial per viure”, argumenta Tarragó, que posa la mirada en el “sentit de transcendèndia” que pot arribar a tenir qualsevol acció solidària com la d’aquesta població i la de milers de pobles a Espanya. “Si l’amor de Déu, que és infinit, és present en l’acció —subratlla el capellà—, la caritat tindrà vocació infinita“.
