Cues per accedir a l’Ajuntament de Barcelona, des de la plaça de Sant Jaume. I cues a l’interior, d’onze del matí a set de la tarda, per poder observar, al pati de carruatges d’aquest edifici gòtic, un poema visual com és el pessebre que hi exposa, fins al pròxim 5 de gener, l’Associació de Pessebristes de Barcelona, rememorant els versos d’un dels poetes barcelonins més universals, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924).
Fa cent anys, va morir l’autor de Nocturn per acordió, un poema inspirat en les escenes del Moll de la Fusta de Barcelona, i en què aquesta entitat pessebrista ha volgut situar el Naixement de Jesús; en aquest cas, a l’interior d’un vagó de tren, entre mariners, gitanes, mossos d’esquadra i treballadors portuaris com els que freqüentaven la ciutat de principis del segle XX. Un pessebre representat a la intempèrie d’una nit gèlida i solitària, i que, paradoxalment, rep escalf en un espai interior, mentre enguany la plaça de Sant Jaume, a diferència d’altres anys, és ocupada per una estrella de nou metres de diàmetre.
“És un dels pessebres més revolucionaris que hem fet”
Una de les persones que menys se separa d’aquest diorama, que conté figures sorgides de la ment del dibuixant Manuel Trullàs —i que després són reproduïdes tridimensionalment per una empresa del nord d’Itàlia—, és un altre dels membres de l’associació barcelonina, Cinto Juanes. Així, mentre exposa als visitants que es tracta d’una de les representacions “més revolucionàries” que ha fet l’Associació de Pessebristes en aquests últims anys, les paraules d’aquest pessebrista generen cares d’embadaliment, fins i tot, entre els agents de seguretat que custodien la mostra. “També hi som representats”, afirma un d’ells.
Mentre per a Juanes “la instantània cristiana més icònica i rellevant de tots els temps és eterna i, per tant, pot acabar sent representada en qualsevol marc escènic”, la munió de visitants que s’endinsen a la casa consistorial aquests dies acaba trobant-hi un element en concret, “al marge de si hi accedeixen amb creença religiosa o sense”, com detalla el barceloní: es tracta d’un “missatge de pau” intrínsec en aquesta escena, “tal com passa aquests dies previs a Nadal en tots aquells indrets on la màgia dels pessebres també hi és present”, continua aquest membre de l’entitat pessebrista. La màgia que, entre la música dels mariners i els plors d’un nadó acabat de néixer dins d’un vagó, torna un any més al centre de Barcelona.
