L’Ajuntament de València ha volgut recordar amb el seu tradicional pessebre la tragèdia de la DANA, que va provocar tantes pèrdues humanes i materials el passat 29 d’octubre al País Valencià. Per això, la representació del Naixement d’enguany compta, entre els camells dels Reis Mags d’Orient i un rierol de poc cabal, amb dues figures —elaborades, com la resta de peces, amb fang— que representen un noi i una noia de curta edat, bruts de fang i calçats amb botes d’aigua.
La imatge és enginy de l’Associació de Pessebristes de València, entitat amb 68 anys d’història que anualment és l’encarregada de muntar aquest i altres pessebres monumentals, com ara els que llueixen aquests dies a les seus de la Diputació de València i de la Generalitat Valenciana. “No són els personatges habituals, certament —assenyala Gonzalo Mateu, president de l’associació—, però, com diu l’escultor i vicepresident de la nostra entitat, Quique Garcés, totes les persones voluntàries que han vingut al País Valencià, entre elles milers de joves d’arreu d’Espanya, han estat com àngels que han arribat aquí per salvar-nos d’aquesta devastadora DANA”.
Els autors dels dos joves voluntaris del pessebre que es pot visitar al recinte valencià fins al pròxim 3 de gener són el mateix Garcés i l’artista sevillana Guadalupe de Guzmán, que és tècnica superior d’escultura per l’Escola d’Arts de Sevilla i té el seu taller a la localitat de Camas.
Garcés va decidir esculpir la seva figura mentre observava centenars de joves i adolescents presents en aquells punts on la catàstrofe va fer més mal, com ara la seu de l’Associació de Pessebristes, al barri de Patraix. “Vaig observar una parella de joves, tots dos plens de fang fins a les orelles, que anaven proveïts amb escombres i rasclets, com si vinguessin d’una guerra“, recorda. Aquesta instantània va servir a l’artista per idear un jove caminant cap a l’estable de Betlem “per adorar el Nen Jesús, a qui la figura pretén oferir companyia i concedir els dons que també va oferir als afectats per les inundacions“.
L’obra de Guadalupe de Guzmán, en canvi, té un atre propòsit, tot i mantenir-ne el vincle temàtic: “Volia que la meva figura representés tots aquells joves que van ser sensibles amb els animals afectats”, admet. Per això, la seva jove sosté un gos amb les mans i reprodueix, com reflexiona de Guzmán, la manera com “el jovent hi ha estat present quan se’ls necessitava, amb un sentit de servei i una fraternitat admirables”.
Joves voluntaris, àngels sense ales
En el procés de creació d’aquest jove espigat, portador d’una motxilla a l’espatlla, Garcés va meditar la possibilitat de dotar-lo amb dues ales, evitant tota mena de confusió i anacronisme. Aquesta idea, però, va ser descartada per l’artista posteriorment en reconèixer, a través de la seva presència, “un dels àngels enviats per Déu amb l’objectiu de rescatar-nos i de donar-nos ajuda, companyonia i consol en moments tant durs i de tanta solitud”. “Són àngels protectors —conclou—, i també el resultat d’un regal inesperat que ha caigut del cel”, en aquest cas al cel del pessebre monumental de l’Ajuntament de València.
