El desconeixement de la societat catalana vers les diferents confessions religioses amb presència a Catalunya és “molt gran”. Així ho ha reconegut aquest dijous 14 de març el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol, amb motiu de la publicació de la 4a edició del Baròmetre de la religiositat i de la gestió de la diversitat religiosa.
L’estudi, impulsat des de 2014 per la Direcció General d’Afers Religiosos i el Centre d’Estudis d’Opinió per analitzar el posicionament de la ciutadania catalana vers el fet religiós, ofereix, entre altres aspectes, dades relatives a la identificació religiosa i a les pràctiques de la ciutadania, a la percepció sobre la diversitat religiosa o a l’opinió pel que fa a les polítiques de gestió d’aquesta diversitat.
Des del punt de vista del coneixement del fet religiós, l’enquesta sol·licita a les persones participants que avaluïn en una escala del 0 al 10 quin és el seu grau de coneixement de les 13 principals religions implantades al territori.
En aquest sentit, l’únic cas en què els catalans assoleixen una puntuació que supera l’aprovat és l’Església catòlica, amb un 6,64. En canvi, pel que fa a la resta de confessions, cap nota mitjana arriba al 4 i només dues, l’islam (3,55) i el cristianisme evangèlic (3,17) superen el 3. Així i tot, prop del 20% de la població desconeix què se celebra per Nadal i el 36% no sap qui és el líder de l’Església catòlica.
“El desconeixement genera desconfiança”
“A Catalunya no coneixem gran cosa de la religió que practiquen els nostres veïns“, ha assegurat Carles Armengol, que ha advertit que “el desconeixement genera desconfiança” i que “una bona convivència entre persones de diverses confessions demana conèixer-nos millor tots“.
Preguntat per la necessitat que existeix de revertir aquesta situació, el director general d’Afers Religiosos ha sostingut que “els coneixements sobre el fet religiós són necessaris per entendre la realitat del país i de la gent, així com per combatre prejudicis i biaixos en la percepció i en la valoració de la realitat”.
“Tothom manifesta que en sap molt poc. I aquest desconeixement de la diversitat religiosa és el que més ens preocupa en relació amb la convivència, perquè el coneixement sempre ajuda. La convivència és bona, però potser és perquè n’hi ha poca”, ha explicat Armengol.
Més de la meitat de la població, catòlica
Entre altres dades recollides pel baròmetre, que recull les respostes donades per 1.600 persones enquestades sobre una seixantena de qüestions, destaca el fet que un 56,8% de la població es declara catòlica, un 16% seguidora d’altres confessions i un 26,3% atea o agnòstica. I malgrat que el 78% de la població s’identifica amb alguna confessió, el nombre de creients no arriba al 50%.
L’estudi també assenyala que un “percentatge significatiu” de persones que es declaren no creients acostumen a pregar, fer ofrenes espirituals, parlar amb difunts estimats o practicar ioga. D’altra banda, la majoria dels enquestats es mostren favorables a les iniciatives de les administracions públiques per a una millor gestió de la diversitat religiosa.
