Tot sembla indicar que el 2024 serà com gairebé tots els del pontificat del papa Francesc i es crearan nous cardenals pròximament. Segons les xifres oficials, un total d’onze cardenals compliran vuitanta anys durant aquests mesos i perdran el dret a votar en un eventual conclave per a l’elecció d’un nou Papa, per la qual cosa la quantitat de purpurats electors arribarà a 119 durant el mes de desembre, un per sota del llistó suggerit des de l’època de Pau VI.
En l’actualitat, la quantitat de cardenals amb dret a participar en l’eventual elecció d’un nou pontífex és de 130, després que el peruà Pedro Barreto complís 80 anys la setmana passada. Això no obstant, durant el 2024 seran onze els purpurats que arribaran a l’edat màxima permesa per participar a la reunió en què els cardenals de tot el món trien el successor de Pere a la Capella Sixtina. El pròxim serà el panameny José Luis Lacunza, que deixarà de ser elector el 24 de febrer; posteriorment, arribarà el torn de l’espanyol Luis Ladaria Ferrer, que arribarà als 80 anys el 19 d’abril.
Entre els 130 cardenals amb dret actuals, 52 són d’Europa, 21 llatinoamericans, 15 nord-americans, 22 asiàtics, 17 africans i tres d’Oceania. Només 14 són italians, cosa que marca el mínim percentual de l’era moderna, en una mostra de l’objectiu que té Francesc de descentralitzar els votants del seu successor.
El 2013, quan va ser elegit Francesc, 62 dels 115 purpurats que van votar provenien de l’anomenat Vell Continent, en un conclave en què només hi va haver representants de 49 nacions. Dels actuals 130 amb possibilitat de votar, 95 van ser creats cardenals per Jorge Bergoglio, encara que no s’asseguri un vot compacte del bloc, mentre que 27 més van rebre el títol cardenalici per part de Benet XVI i vuit més de Joan Pau II.
*Article d’Hernán Reyes publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘