“Soc aquí perquè em fa angúnia veure com els estan matant”, diu l’Aina, una gironina de 14 anys. És una de les primeres persones en arribar a l’Estació Jove del Parc Central de Girona, on a les 12 hores d’aquest dissabte 20 de gener, ha tingut lloc una les manifestacions simultànies que han omplert els carrers de més de cent ciutats d’Espanya sota el lema “Aturem el genocidi a Palestina. Fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel”.
A pocs metres de l’Aina, es troba la Sara, de 60 anys, que ha vingut sola en cotxe des de Llanars. Comparteix el sentiment d’angúnia de l’Aina i lamenta la indiferència de tanta gent davant la campanya militar que va iniciar l’exèrcit israelià a Gaza el passat mes d’octubre després dels atemptats de Hamàs i que, 107 dies després, ha provocat la mort de més de 25.000 palestins, el desplaçament forçós de més d’un milió de persones i la destrucció total de la Franja.
Pocs minuts més tard, mentre un parell de nens d’origen àrab de no més de deu anys onegen banderes palestines repartides per activistes de l’entitat convocant, RESCOP (Xarxa Solidària contra l’Ocupació a Palestina, per les seves sigles en castellà), arriba caminant pel carrer Caterina Albert un altre grup de manifestants procedents de Salt. “Estat sionista, estat terrorista”, “Boicot Israel”, són alguns dels càntics que se senten en una marxa encapçalada per una pancarta en què es pot llegir: “Palestina lliure des del riu fins al mar. Aturem el genocidi i l’ocupació colonial”.
Boicot, desinversions, sancions
Un cop units els dos grups, els manifestants avancen en direcció al carrer de Barcelona, una de les principals artèries de la ciutat. Allà, a l’alçada del número 10, fan una aturada per enganxar als vidres de l’establiment Domino’s Pizza cartells instant al boicot a Israel. “Aquesta empresa és còmplice de l’apartheid israelià i col·labora amb el genocidi a Gaza”, es llegeix als papers.
Uns metres més amunt, quan la marxa arriba al carrer Jaume I cantonada amb carrer Nou, fan el mateix davant les instal·lacions del Banc Santander. Però l’aturada a les portes de la multinacional bancària és més prolongada, ja que, mentre alguns manifestants enganxen papers als vidres i col·loquen a l’escalinata un cartell amb fotos de menors palestins ferits pels bombardejos sobre Gaza, uns altres llegeixen un manifest en què es denuncia que el Santander, així com altres entitats bancàries espanyoles, finança projectes d’energia solar en territoris ocupats palestins.
El moviment Boicot, Desinversions, Sancions (BDS) va sorgir l’any 2005 impulsat per una gran coalició de grups palestins que van demanar a la col·laboració de tot el món per imposar boicots amplis i a implementar iniciatives de desinversió contra Israel similars a les que s’aplicaven a Sud-àfrica a l’era de l’apartheid. Aleshores es creia —i es creu encara ara, més que mai— que la millor estratègia per acabar amb l’ocupació cada cop més sagnant per part del govern d’Israel era convertir-lo en l’objectiu del tipus de moviment global que va posar fi a l’apartheid a Sud-àfrica.
“Solucions dialogades als conflictes”
La protesta continua pel carrer Jaume I. Entre els manifestants, hi ha un petit grup que duen armilles amb el lema “Aturem les guerres”, la campanya d’inspiració cristiana que estén les seves manifestacions pacífiques per una vintena de ciutats de Catalunya, entre elles, Barcelona. En aquest grup hi ha en Jaume Pera i en Miquel Güell, membres de Justícia i Pau Girona. Tots dos, amb altres companys, es troben cada dimecres a la plaça de l’Ajuntament de Girona per demanar la solució pacífica dels conflictes, no només el de Palestina i Israel, sinó també tots els altres.
“Defensem que les solucions siguin sempre dialogades, perquè els primers que pateixen en tots els conflictes són els pobles. La violència no té sentit, no pot ser”, comenta Güell. Preguntat per la demanda que va posar recentment Sud-àfrica a Israel per “indicis de genocidi” davant la Cort Internacional de Justícia, l’activista assegura que és necessari que es pugui plantejar aquesta possibilitat, malgrat que “el poder de l’ONU és limitat” i “les grans potències mundials boicotegen aquest tipus de moviments”.
Al contrari d’altres manifestacions que s’han vist durant els darrers mesos sobre aquest conflicte, en aquesta ocasió no sembla haver-hi jueus entre els manifestants. Un fet que Jaume Pera troba a faltar perquè considera que jueus i palestins haurien de reivindicar junts la pau i el diàleg. “En aquestes manifestacions, hauríem d’intentar no decantar-nos gaire cap a una banda determinada, perquè així es corre el perill de caure en polaritzacions i no queda espai per la trobada. S’ha de potenciar més la reivindicació compartida”, sosté Pera.
Pera i Güell coincideixen a assenyalar que quan parlen d’aquest conflicte no els agrada referir-se a Israel com a tal, sinó que prefereixen dir el “govern d’Israel”, perquè no tot el poble israelià, asseguren, és culpable de les polítiques del govern encapçalat per l’ultradretà Netanyahu.
La següent aturada té lloc a la Plaça Pompeu Fabra, a les portes de la Delegació Regional del Govern de la Generalitat. Aquí, els manifestants deixen un altre missatge enganxat als vidres, aquest cop, adreçat al govern presidit per Pere Aragonès: “Generalitat, prou complicitat amb Israel: 32.620 assassinats”.
“Indiferència és complicitat”
Després de travessar el llarg i concorregut carrer de Santa Clara, la manifestació arriba a la plaça de la Independència alçant la veu per denunciar que “indiferència és complicitat”. En aquest punt, la gent que omple les terrasses fent el vermut mira encuriosida mentre alguns manifestants reparteixen pamflets per les taules amb informació sobre com adherir-se al boicot a Israel.
La darrera aturada té lloc, novament, al carrer Jaume I, aquest cop, a l’altura de la Delegació del Govern d’Espanya. Allà, sota l’atenta mirada de diverses unitats d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, es porta a terme la lectura del manifest. Amb el text, es denuncia “la crueltat dels atacs de l’exèrcit israelià sobre Gaza” i “l’accelerament del procés de neteja ètnica a Cisjordània i Jerusalem”. També es demana al Govern d’Espanya una sèrie de mesures: entre elles, que lideri un alto el foc immediat i permanent, que posi fi a la compravenda d’armes i de tecnologia militar i de seguretat amb Israel i que trenqui relacions diplomàtiques, institucionals, econòmiques, esportives i culturals amb Israel.
Abans de la dissolució definitiva de la marxa, dues nenes prenen el micròfon per expressar la seva proximitat amb els infants que pateixen sota el foc israelià. “Amiga de Palestina, em sap greu que t’hagin tret la infantesa. Em sap greu que el món t’estigui fallant. El teu dolor és el meu dolor. Totes som nenes, però jo em desperto amb l’alarma del rellotge i tu et despertes amb el so de les bombes”, llegeix la Mariyam abans de cedir el micròfon a la Roae: “Jo em raspallo les dents, tu et cures les ferides. Jo em rento la cara, tu et neteges la sang. L’únic que puc fer és prometre’t que continuaré pensant en tu i manifestant-me per tu. Nens i nenes palestins, prometem no rendir-nos. Sigueu fortes, no us rendiu”.
Silenci i llàgrimes d’emoció pels infants. En els primers cent dies de guerra, més de 10.000 nens i nenes han mort a Gaza. Un miler han perdut una o totes dues cames, molts d’ells han estat amputats sense anestèsia i necessitaran atenció mèdica durant la resta de la seva vida. Durant les darreres setmanes, diversos informes han revelat també que molts ja han mort per desnutrició i hipotèrmia. Mentre el setge militar a Gaza continua, ells són i seran ja per sempre més una taca inesborrable en la consciència col·lectiva.
