Uns dies abans de morir, a mitjan setembre de fa dos anys, el sacerdot claretià i biblista Ignasi Ricart (1948-2021), gairebé en una situació d’agonia, no es podia treure del cap la tristesa que sentien els familiars d’un infant que havia conegut recentment, el qual s’estava morint per una malaltia estranya. “Ell estava malament, certament, però el patiment dels altres sempre era superior al seu”, reconeix el també claretià Pere Codina, amic íntim de Ricart.
Aquest és només un dels centenars d’episodis gràcies als quals aquest prevere “d’acció inacabable envers els altres”, tal com el defineix Armand Puig al pròleg d’Enamorat de la Paraula (Editorial Claret, 2022), es va guanyar a pols la consideració de ser “una ànima d’infant en un cos on no cabia tanta ciència i bondat”, com sosté Codina recordant les paraules d’un antic alumne de l’exegeta.
Professor de la Facultat de Teologia, autor inesgotable i col·laborador de l’edició de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), Ricart també va ser capaç de fer arribar el fet religiós al públic infantil amb determinació. “Amb ell, la Paraula de Déu no va caure sobre un pedregar”, admet Codina, i va ser comunicada “amb passió”, hi afegeix Puig, que continua: “La seva era una actitud que congriava al seu voltant un flux d’amistat i bonesa”. Dos exemples van ser la seva estreta relació amb el sacerdot i polític Lluís Maria Xirinacs i la decisió que va prendre durant la pandèmia de coronavirus —explicada per la biblista Concepció Huerta— convencent els propietaris d’un restaurant del centre de Barcelona (pròxim a la Parròquia de Santa Anna, que també freqüentava) per proporcionar menjar a famílies vulnerables.
Ignasi Ricart, científic i pastor
“Tot el treball exegètic de l’Ignasi traspua la seva vivència com a científic i com a pastor”, afirma Huerta. En referència a alguns dels seus treballs, la biblista destaca que va ser conscient que els relats de la Passió només poden entendre’s a través “de la fidelitat històrica, de l’experiència del Senyor ressuscitat i de la mateixa Paraula de Déu” i que va observar amb exactitud les successives traduccions de les Sagrades Escriptures, des de les anotacions fetes en hebreu, permetent-lo entrar al pinyol lingüístic d’aquestes. Unes anàlisis que s’han rescatat a partir d’uns apunts acadèmics entregats als seus alumnes de teologia.
El també membre del Centre d’Estudis Pastorals i col·laborador de la versió catalana del Nou Testament, enllestit pel claretià Jaume Sidera, “tenia facilitat —com els homes que han difós la Paraula de Déu amb un carisma particular— perquè el missatge arribés a la vida concreta de les persones amb què tenia relació”, subratlla Huerta. Ho feia amb un tret particular: “A vegades, escollia mots i voluntàriament en separava la primera síl·laba de la resta; era un gest instintiu, com si ens indiqués, amb això, que l’esquelet de les paraules tenia una ànima etimològica concreta”. La mateixa ànima que tenien les definicions que va fer de conceptes universalment humans com el de consol i d’agraïment, que van ser dissertats a través d’una “deliciosa capacitat de conèixer realitats humanes profundes i complicades”, conclou la biblista.
