Treballar no és garantia de res. Aquest és el resum dels resultats que es desprenen d’una enquesta dirigida, durant el 2022, a prop de 1.250 persones amb feina o sense, usuàries de Càritas i residents a la demarcació de Girona, i que ha estat presentada avui sota el títol Amb prou feines. Es tracta del quart informe de la col·lecció Informes d’Impacte, elaborada a càrrec de l’Observatori de la Pobresa i l’Exclusió Social de Càritas Diocesana de Girona. En l’actualitat, Càritas Girona atén unes 28.000 famílies.
Les dades reflecteixen que tres de cada quatre famílies no pot fer front a les despeses d’una hipoteca o d’un lloguer, raó per la qual les situacions de pobresa o exclusió social es fan evidents i donen peu a situacions de baixa autoestima per part de les persones que ho pateixen. En aquest sentit, una altra xifra alarmant també és la que proporciona l’entitat envers les famílies que no es poden permetre medicaments ni tractaments farmacològics: en són una de cada cinc.
D’aquesta manera, de les persones que tenen feina però viuen en un estat de precarietat a causa dels baixos ingressos que reben, una de cada quatre es troba de forma irregular al seu lloc de feina i n’ha hagut de compaginar almenys dues simultàniament per sobreviure. A més a més, d’aquests resultats, se n’extreu que tres de cada quatre llars que atén Càritas hi ha respost que no té ingressos econòmics suficients per viure dignament.
Pel que fa a les persones sense cap feina, els resultats exposen que gairebé la meitat dels enquestats no treballen i es troben a l’atur (tres de cada quatre), en la majoria de casos des de fa força temps. Aquesta situació, segons ha comunicat Càritas, provoca situacions d’aïllament social i problemes de salut mental que es perceben cada vegada que accedeixen als seus catorze centres de suport repartits per tota la diòcesi.
Una de les persones que s’ha encarregat de comentar i fer públiques aquestes dades, Raquel Carrión, cap del Programa d’Inserció Sociolaboral de Càritas, ha atès l’Agència Flama per valorar-ne les conclusions i, al seu parer, “avui dia, el valor que es concedeix al treball dificulta la motivació de les persones que volen accedir al món laboral i no poden fer-ho amb un mínim de garanties”. En aquesta línia de conclusions, Carrión ha reiterat que existeix, en general, “un alt desconeixement dels recursos que posen a l’abast les diverses administracions per accedir al món laboral, i l’edat dels que busquen feina, en aquest sentit, no ajuda gaire, ja que sol ser per sobre dels 45 anys”.
“Amb aquestes dades es qüestiona un cop més el paradigma que implica sortir de la pobresa només si es disposa de feina, cosa que és falsa”, ha remarcat Carrión, que ha fet una crida a les institucions públiques perquè “es repensin les formes com apliquen les seves polítiques públiques en matèria d’ocupació i d’inclusió social, i ofereixin més protecció social i millors eines per superar situacions de vulnerabilitat”, ha afegit.
