La por ha tornat a empoderar-se d’Haití després que el passat divendres un autocar on viatjaven sis monges fos atacat per un grup armat, fet que va provocar el segrest de les religioses. Els homes formaven part d’una de les dues-centes bandes criminals que es comptabilitzen al país caribeny i que tenen el seu principal focus d’actuació, tal com va passar en aquesta última acció, a la seva capital, Port-au-Prince.
Pertanyents a la congregació de les Germanes de Santa Anna, les sis monges es dirigien, en el moment de l’incident, a la universitat de la capital haitiana. El conductor de l’autocar, que es va haver d’aturar per la força, va deixar accedir al seu interior els homes, els quals van prendre-les i les van convertir en ostatges, juntament amb dues persones més. A canvi del seu alliberament, els atacants han reclamat tres milions de dòlars, tal com ha revelat una emissora de ràdio haitiana.
Amb motiu del res de l’Àngelus a la plaça de Sant Pere del Vaticà, el Papa va fer una crida el passat diumenge per a l’alliberament del grup. “He conegut amb dolor la notícia del segrest a Haití d’un grup de persones, entre elles sis religioses. En demanar el seu alliberament, prego per l’harmonia social al país i convido tothom a posar fi a la violència que provoca tanta molt patiment a aquesta estimada població”, va manifestar el pontífex.
Per la seva part, monsenyor Pierre-André Dumas, bisbe d’Anse-à-Veau i Miragoâne, va condemnar, en un comunicat que es va emetre durant el cap de setmana, la situació “odiosa” que ha generat aquesta allau de segrestos al país, i, pel que fa al segrest de les sis consagrades, va lamentar que no es respecti la seva dignitat.
A la nota signada pel prelat, es demana l’alliberament dels ostatges i la fi d’unes pràctiques catalogades de “menyspreables i criminals“. A continuació, es convida “a tota la societat haitiana a unir-se per formar una veritable cadena de solidaritat al voltant de totes les persones segrestades al país, per obtenir el seu alliberament i garantir-los un retorn ràpid i segur amb les seves famílies i éssers estimats”. El bisbe, fins i tot, s’hi ofereix com a ostatge per a l’alliberament de les dones segrestades.
