“El Papa t’ajuda a estar tranquil i et deixa parlar”. Aquesta és la impressió que s’ha endut Francisco Valverde, estudiant de comunicació a la Universitat Loiola de Còrdova i un dels tres joves voluntaris de la JMJ a qui aquest divendres al matí ha confessat el papa Francesc al ‘Parc del perdó’ de Lisboa.
Natural de Còrdova, Valverde ha sigut l’únic jove espanyol d’aquest petit grup d’escollits, en el qual també hi ha estat la guatemalenca Yesvi, de 33 anys, i l’italià Samuel, de 19. Tots tres han gaudit d’una confessió amb el pontífex que ha tingut lloc pels volts de les nou del matí en un dels cent cinquanta confessionaris construïts per presos pels quals han passat aquests dies milers de pelegrins.
Malgrat que el jove andalús ha reconegut que durant la passada nit gairebé no ha pogut dormir per culpa dels nervis, durant la trobada amb el Papa, que ha durat uns deu minuts, ha recuperat la tranquil·litat. “T’oblides que és el Papa, és com un capellà d’una parròquia”, ha assegurat el jove en declaracions al diari ABC.
Valverde també ha detallat que en el transcurs de la confessió, el pontífex li ha preguntat la seva procència i després l’ha deixat expressar-se. “Mentre li he explicat els meus pecats, el Papa no s’ha escandalitzat, no ha fet ferro. Comentava el que volia, però en una conversa molt còmoda, en la qual m’ha donat total llibertat”, ha assegurat el jove al diari madrileny.
“La caritat és l’origen i la meta del camí cristià”
Després de la confessió, Francesc ha mantingut una trobada amb representants d’alguns centres d’assistència i caritat amb seu a Lisboa. “La caritat és l’origen i la meta del camí cristià, i la vostra presència, realitat concreta d’amor en acció, ens ajuda a no oblidar la ruta, el sentit del que fem” els ha transmès el Papa en un discurs posterior.
Prenent el fil d’un dels testimonis que ha pogut conèixer a Lisboa, el Papa ha parlat sobre la importància de no deixar-se “definir” per una malaltia qualsevol, “Cadascú de nosaltres és un do, un do únic —amb els seus límits—, un do valuós i sagrat per a Déu, per a la comunitat cristiana i per a la comunitat humana”, ha dit.
Posteriorment, s’ha volgut referir al papa Joan XXIII per reconèixer que “l’Església no és un museu d’arqueologia, tot i que alguns la pensen així, però no ho és”, ha sentenciat abans de definir-la com “l’antiga font del poble que subministra l’aigua a les generacions actuals. tal com va fer a les generacions passades”.
Acte seguit, Francesc ha dedicat uns minuts a la importància d’entendre que no existeix l’amor abstracte: “No existeix l’amor platònic, està en òrbita, però no és a la realitat”, ha assegurat. “L’amor concret és aquest que s’embruta les mans”.
Finalment, Bergoglio ha llençat una bateria de preguntes als seus oients per tal de reflexionar al voltant del paper dels catòlics envers les persones més necessitades: “Cadascú de nosaltres es pot preguntar: l’amor que jo sento cap a tots els d’aquí, allò que sento cap als altres, ¿és concret o abstracte? Jo, quan dono la mà a una persona necessitada, a un malalt, a un marginat, ¿faig així de seguida [fent el gest de netejar-se les mans] perquè no se m’encomani?, ¿li tinc fàstic a la pobresa, a la pobresa dels altres?, ¿busco sempre la vida destil·lada, aquella que existeix en la meva fantasia, però no existeix en realitat?”, ha acabat.
