El treball desenvolupat durant els últims anys pel folklorista i gestor cultural Joan Arimany Juventeny (Manlleu, 1966), divulgant des de diferents punts de vista el món de les relíquies en territoris de parla catalana, li ha permès captar l’atenció de centenars de persones interessades o vinculades a aquesta realitat patrimonial. Amb l’objectiu de continuar innovant en aquesta tasca altruista, durant els pròxims mesos, impulsarà el que serà el primer centre d’interpretació de relíquies, físic i visitable, a Catalunya. Ho farà en un espai condicionat de casa seva i legalment constituït per a aquesta proposta.
Quines intencions hi ha darrere d’aquest nou projecte que pretén fer néixer durant els pròxims mesos?
Fins ara, la revista ha sigut un mitjà de divulgació important, apropant a centenars de subscriptors de manera gratuïta aspectes curiosos, interessants i molt actuals de les relíquies que ens envolten, defugint de perspectives exclusivament teòriques. El centre d’interpretació, després d’observar la consolidació de la revista durant els darrers mesos, vol fer una passa més enllà i enfortir la idea d’estudiar científicament l’existència de les relíquies tot permetent que petits grups de visitants, de manera concertada, tinguin opció de veure personalment material divers que he anat adquirint i emmagatzemant des de fa anys.
A quin tipus de públic creu que poden continuar atraient la història i el lluïment que es fa de les relíquies?
A persones diverses: des de les que estan plenament vinculades a l’àmbit religiós fins a les que s’ho miren des de fora de l’Església, és a dir, les que poden tenir un interès exclusivament científic per aquest món. Allò que no faré serà oferir proves d’autentificació de relíquies, sinó donar testimoni documental i visual, explicar els formats de relíquies que predominen o posar en relleu l’existència d’exemplars de relíquies que no són ben bé autèntics i que poden continuar sent venuts per internet, com acostuma a passar.
Un dels documents que exposarà, com explica al nou número de la revista, és un manuscrit en què el bisbe de Vic, Francesc de Veyan (1734-1815), donava permís per al culte de relíquies. Una “autèntica”, en diríem.
L’acreditació de relíquies de sants i santes, generalment mitjançant l’emissió del document anomenat “autèntica”, podia anar acompanyat del text que concedia el permís precís per retre’n la veneració. Aquest cas era necessari especialment quan el culte havia de fer-se en oratoris particulars i privats de fidels. Ocasionalment, aquest privilegi podia constar en el mateix certificat. El Centre d’Interpretació Reliquiae Sanctorum in Catalonia, entre els diferents materials que acollirà per estudiar les relíquies de sants en territoris de parla catalana, en tindrà una clara mostra d’això, il·lustrant la història de les relíquies.
Creu que seria interessant que es pensés en la possibilitat de crear un museu diocesà relacionat amb les relíquies i amb altres elements també relacionats amb la història de l’Església?
En el cas dels museus diocesans que ja comptem amb reliquiaris i que en divulguen les característiques, més enllà de tenir relíquies puntuals, ja es fa una funció museística en algun cas en concret. També és cert que el vessant artístic hi té un pes més gran, aquí, que no pas litúrgic.
Les relíquies també es regalen, com va fer el papa Francesc l’any passat, amb motiu de la coronació de Carles III al Regne Unit, al qual va donar fragments de fusta de la creu on va ser crucificat Jesús. En aquest cas, creu que és un Papa sensible amb la importància de les relíquies?
Sí, això és cert. El Papa també va exposar públicament, fa uns anys, les relíquies de Sant Pere trobades anys enrere al Vaticà, protagonitzant una imatge importantíssima en aquest terreny. És un Papa que vol proveir d’un altre aire l’Església, però que vol donar un protagonisme superior a la divulgació històrica de les relíquies, i això és interessant; està demostrant que les relíquies no només són aspectes del passat. En el cas dels fragments de la creu, em venen a la memòria les discussions que han existit sempre sobre l’autenticitat dels trossos de fusta de la Veracreu (o que ho són per contacte, és a dir, que han tocat la relíquia autèntica).
I amb motiu de la celebració de l’onzè aniversari del seu pontificat, que serà aquesta setmana, com valora el seu paper al capdavant de l’Església catòlica?
En algun moment o altre, l’Església s’havia d’assimilar als nous temps, i ell ho està aconseguint. Fa molt bé de crear mecanismes per adequar l’Església en una societat que evoluciona rapidíssim, i aquest serà el seu gran llegat.
