Aquest dissabte 21 de setembre va ser un dels dies més importants en la vida de Josep-Lluís Serrano, que unes hores abans de ser ordenat bisbe a la catedral de la Seu d’Urgell es veia amb la seva mare, els seus germans i les seves nebodes en un hotel de la capital de l’Alt Urgell per rebre l’últim i més decisiu escalf abans de ser ordenat. Ja a les portes de la catedral, a escassos minuts de veure-hi aparèixer el nou bisbe amb un birret a les mans, una treballadora del Bisbat d’Urgell deixava amb cara de sorpresa tota la família Serrano Pentinat: “Senyora Pepita, estic a la seva disposició per a tot el que els convingui durant la cerimònia d’avui, a vostè i als seus familiars”, expressava amb to diplomàtic la col·laboradora de l’Església d’Urgell.
La icònica imatge d’un bisbe arribant a peu al temple generava una gran expectació per part de veïns i curiosos de tota la Seu d’Urgell, que s’apropaven a presenciar-la, la majoria d’ells amb el telèfon mòbil a les mans. “Jo vaig néixer el 1947 al carrer Canonges [a escassos metres de la catedral] i aquesta imatge només l’he vist quan Joan Martí Alanis va ser ordenat [el 1971], qui pocs anys després em confirmaria”, rememorava Joan Garcia. “Tot el terra per on ara passa la gernació —continuava, referint-se al paviment dels carrers pròxims a la catedral de la Seu— era de sorra i de rocs”.
Entre les autoritats civils que van acompanyar l’ordenand es trobava l’alcalde de Tivissa, Joan Cedó, que arribava a la catedral de la Seu d’Urgell acompanyat d’un grup de tivissans i altres representants del consistori de la Ribera d’Ebre. Una de les primeres persones a qui el batlle saludava era Eduard Ibáñez, representant personal del copríncep episcopal, que rebia bona part dels convidats i els donava la benvinguda al carrer Major de la Seu d’Urgell, davant d’una de les portes laterals del temple romànic.
L’acte va comptar amb la indispensable funció dels cerimoniers, que van coordinar-se perquè tots els detalls de la celebració estiguessin executats mil·limètricament. Entre aquest equip humà que no es va separar en cap moment de Serrano Pentinat fins a la seva finalització, van haver-hi diversos sacerdots de la diòcesi de Tortosa, que es van desplaçar uns dies abans a la Seu d’Urgell. Un d’ells, a l’ombra del nou bisbe en tot moment, va ser Joan Guerola, rector de Deltebre, que reconeixia viure aquesta festa episcopal “amb molta emoció i responsabilitat“.
En la seva entrada a la catedral per la porta principal, al carrer de Santa Maria, a Serrano l’esperaven, pels volts de les 11 del matí, centenars de feligresos, amics i religiosos que ocupaven tots els bancs de la nau central, així com les cadires supletòries que s’hi van col·locar, a pesar de veure-hi grups nombrosos de persones seguint a peu dret tota la cerimònia episcopal. També va ser-hi una representació de l’Institut de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell: “Com a família janeriana —van dir, referint-se a la beata Anna Maria Janer, la fundadora cerverina de la seva congregació—, ens comprometen a acompanyar-lo amb la nostra oració en la seva missió com a bon pastor amb olor d’ovella“.
Una trentena de periodistes i fotògrafs de Catalunya i d’Andorra van cobrir l’acte. Ho feien a poca distància del presbiteri, però també, gràcies al senyal en directe que oferia Ràdio i Televisió d’Andorra, des d’una sala de premsa habilitada a l’interior del Museu Diocesà d’Urgell. Els nous mètodes d’enregistrament, com ara els que proporcionen els telèfons mòbils, els van permetre captar imatges amb màxima nitidesa sense necessitat de dependre d’aparells més sofisticats com poden ser les tradicionals càmeres de vídeo.
Atesa la dificultat de poder trobar lloc a l’interior del temple, una trentena de persones van haver de seguir les prop de tres hores de celebració des d’una de les galeries del seu claustre, adossat a la façana sud de la catedral de Santa Maria d’Urgell. Allà és per on va recórrer els seus últims metres el nou bisbe després de saludar tots els presents en la celebració, raó per la qual es va poder trobar amb nombroses cares conegudes pel seu pas per parròquies de la diòcesi de Tortosa. “Quan m’ha vist, ha recordat qui era i m’ha pogut dedicar unes paraules“, sentenciava la Fàtima, una noia de l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs, on va ser batejada per Josep-Lluís Serrano Pentinat.
El Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, format per 10 infants, va ser l’encarregat d’amenitzar la consagració episcopal amb composicions com ara “Kyrie de la Messe Basse”, del francès Gabriel Fauré (1845-1924) o “Al·leluia”, de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). La seva ubicació va ser en una absidiola, pròxima a l’escultura de Sant Ot, qui va iniciar la construcció de l’actual catedral de Santa Maria.
Tot i que l’endemà que Serrano Pentinat rebés la gràcia de l’episcopat la Seu d’Urgell es llevés amb un temps plujós i rúfol, els bancs de la catedral es tornaven a omplir de feligresos per participar en la primera missa pontifical presidida, així doncs, pel nou bisbe coadjutor. Una celebració que comptava, novament, amb la presència dels arquebisbes Joan-Enric Vives, Edgar Peña Parra i el nunci del Papa, Bernardito Auza.
En la seva primera homilia com a bisbe, que va tenir lloc aquest diumenge, va instar els fidels a transitar el Carrer Major de la Seu d’Urgell “atents a les necessitats i el patiment del proïsme”. “No tenim por a acompanyar el dolor, la bellesa, la fragilitat, la vulnerabilitat”, va dir Serrano Pentinat durant la cerimònia, sota l’escolta atenta dels prop de dos-cents fidels que no es van voler perdre la primera missa del nou bisbe.