El Parlament d’Ucraïna ha volgut fer un pas més que porti el país cap a una “independència espiritual” envers Rússia. Ho ha fet després de la recent aprovació d’un projecte de llei que vol fer més fàcil el camí per prohibir l’Església ortodoxa present en territori ucraïnès i vinculada a Moscou.
Aquesta decisió ha estat presa davant la negativa d’aquesta en condemnar la invasió russa i a tallar els seus vincles amb el país liderat per Vladímir Putin. El text, que s’ha estat gestant durant gairebé un any i necessitava 226 vots dels 450 escons del Parlament (va rebre’n 265), ha de ser signat encara pel president Volodimir Zelenski per entrar en vigor. De fet, a les seves xarxes socials, el mandatari ucraïnès ja ha celebrat la mesura, destacant que es tracta d’una “llei sobre la independència espiritual” del país.
La legislació recull que “es pren en consideració el fet que l’Església ortodoxa russa és una continuació ideològica del règim de l´Estat agressor, còmplice de crims de guerra i crims contra la humanitat comesos en nom de la Federació Russa i de la ideologia del món rus”.
La llei, encara que no prohibeix explícitament aquesta Església, ha establert un mecanisme per tal de garantir que qualsevol organització religiosa a Ucraïna amb una àmplia comunicació o lleialtat a l’Església ortodoxa russa talli els seus vincles amb ella en un termini màxim d’uns nou mesos.
L’Església objecte d’aquesta decisió era abans la més popular a Ucraïna, un país amb una gran majoria ortodoxa. Però ha perdut nombrosos fidels aquests últims anys, a mesura que el sentiment nacional ucraïnès guanyava pes. Aquest procés es va accelerar amb la creació el 2018 d’una Església ortodoxa ucraïnesa independent de Moscou, que va trencar amb el Patriarcat rus en un procés que es va accelerar amb l’inici, el febrer de 2022, de la invasió russa d’Ucraïna.
El Patriarcat de Moscou respon: “És una violació dels drets humans en l’àmbit de la llibertat religiosa”
Per la seva part, la reacció de Rússia va ser immediata i va ser la portaveu del ministre d’Afers Estrangers rus, Maria Zakharova, qui va manifestar que la decisió del Parlament de Kíev pretén “destruir la veritable ortodòxia canònica i substituir-la per un succedani, una falsa Església”. En la mateixa línia es va mostrar el Patriarcat de Moscou, que va manifestar en un comunicat que es tracta d’una ampliació de la “persecució” de Kíev contra l’Església ortodoxa ucraïnesa, així com d’una “clara violació dels drets humans reconeguts internacionalment en l’àmbit de la llibertat religiosa“.