Un grup de 170 mestres i professors catòlics dels bisbats amb seu a Catalunya van participar els passats 1 i 2 de març en un pelegrinatge a Roma en el marc del Jubileu, convocat pel Papa aquest 2025 sota el lema ‘Pelegrins d’esperança’. Una trobada de caràcter festiu i formatiu alhora que va servir per a celebrar a la Ciutat Eterna la dinovena edició de les Jornades de Mestres i professors de Religió a Catalunya, organitzades pel Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC) i a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC).
“El nostre pelegrinatge demostra el bon fer i la bona relació dels dos organismes que l’han promogut i és una mostra pràctica de què significa sinodalitat, ja que ha aplegat docents de centres de titularitat pública i d’iniciativa social confessional”, apunta Eloi Aran, cap d’Àrea d’identitat i missió de Fundació Escola Cristiana.
Aquesta fita col·lectiva ha arribat, com recorda Aran, quan falta poc més d’un any per a la commemoració del 50è aniversari del document “L’escola cristiana que volem” (1976), un document de treball elaborat des de les escoles i dels delegats diocesans d’ensenyament, juntament també amb Blanquerna i que va donar lloc a l’Escola Cristiana de Catalunya.
De la Porta Santa al Virolai amb Armand Puig
L’activitat formativa, de dos dies de durada i reconeguda pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, va incloure una visita guiada a diverses basíliques de Roma, moments de pregària, xerrades formatives, i el mateix pelegrinatge fins a la Porta Santa, un dels moments culminants de l’experiència jubilar. “Les portes santes m’agraden no només pel que representen sinó també pel fet de posar la mà en el relleu de bronze del Crist. A voltes és el gest el que crea un espai i el significa, com aquest cas”, confessa Aran.
D’entre les visites dels docents catalans a les basíliques romanes va destacar la de Santa Maria in Trastevere, on van poder gaudir d’una càlida acollida per part d’Armand Puig, president de l’Agència de la Santa Seu per l’Avaluació i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques (AVEPRO). La visita al temple va finalitzar amb una pregària cantant-hi el Virolai, una experiència “emocionant”, com descriu Aran. “Va ser una iniciativa espontània de Mn. Armand Puig que pot condensar l’agraïment pel fet de trobar-nos tots allà després de les múltiples complicacions logístiques que havíem tingut per organitzar-ho”.
A escala personal, el cap d’àrea d’identitat i missió de la Fundació Escola Cristiana va aprofitar el pelegrinatge també per contemplar novament un dels seus racons preferits del Vaticà: l’escultura de bronze que mostra un grup de refugiats en una pastera, una obra l’artista canadenc Timothy Schmalz que va ser instal·lada a la plaça de Sant Pere l’any 2019 coincidint amb la 109a Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat. “Va ser una iniciativa del papa Francesc —assenyala— i du per títol Angels Unawares [Àngels sense saber-ho]. Trobo que és una peça molt significativa i valorada per tots els pelegrins”, assenyala.
El Jubileu dels artistes i la cultura
I si 170 catalans cantant el Virolai en una basílica menor romana no és una cosa que passi cada dia, tampoc és gaire habitual pelegrinar dos cops en un mes a la Ciutat Eterna, com va tenir ocasió de fer Eloi Aran, que també havia participat entre el 15 i el 18 de febrer en el Jubileu dels artistes i del món de la cultura.
Un pelegrinatge que, en aquest cas, va quedar incomplet, ja que l’audiència prevista aquell cap de setmana amb el papa Francesc va quedar anul·lada a causa de l’ingrés del pontífex al Policlínic Gemelli, on continua hospitalitzat tres setmanes després. “Allò va entristir-nos a tots aquells qui volíem saludar-lo i fer-li arribar bones notícies”, comenta Aran.
No obstant això, el programa jubilar va continuar i els pelegrins van gaudir d’una experiència en què van ser acompanyats per Antonio Roura, director del secretariat de la Comissió Episcopal per a l’Educació i la Cultura i el P. Pablo Delclaux, director de la Subcomissió de Patrimoni Cultural de la Conferència Episcopal. “Va ser una experiència excepcional —recorda Eloi Aran— i una crida encoratjadora a valorar la cultura com a medi educatiu i evangelitzador”.
El pelegrinatge va concloure el diumenge 16 de febrer, amb una eucaristia presidida pel cardenal Tolentino, responsable del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació, que va llegir el sermó preparat prèviament pel papa Francesc, fet que per a Aran, va fer sentir els pelegrins “reconeguts, acompanyats i, com sempre, enviats en missió”.
La retina “petrificada”
Aclaparat per la bellesa desbordant que caracteritza el centre de la cristiandat, després de dues visites consecutives Aran, que és arquitecte i teòleg, va sentir “la retina ‘petrificada’ en molts sentits” i vaig gaudir molt de visitar espais com l’església de Richard Meier dissenyada pel jubileu de l’any 2000, Dives in Misericordia, als afores de Roma.
“És coneguda la frase Roma veduta fede perduta (Vista Roma, es perd la fe) però no va ser el meu cas perquè la correcta lectura de les basíliques majors, per exemple, més enllà de la seva magnificència, comprensible quan veus totes les restes de la Roma imperial, et transporten a una història que és la mateixa història del cristianisme. L’arquitectura eclesiàstica de Roma està ben inculturada en el seu medi. Amb això és el que ens hem de quedar, conclou Aran.
