Els feligresos targarins, amb la presència també d’un bon grup de feligresos catòlics de ritus bizantí, renovaren la tradició de la festa del Sant Crist Trobat ,una devoció religiosa que data del any 1650. El Crist en una preciosa imatge exposada a la Capella de l’església medieval de Sant Antoni, al casc antic de Tàrrega. En la festa del diumenge 16, el Diumenge de Pasqüetes, el següent a la celebració de la Pasqua de Resurrecció, es celebrà al matí, desprès del res del Sant Rosari, una solemne missa oficiada pel rector, Josep Maria Vilaseca. En la homilia, Mn. Vilaseca senyalà la troballa del Sant Crist la veneració del qual continua en aquests temps: ”Una fe en el Sant Crist Trobat que és un tresor per la Parròquia de Tàrrega, i en la fe del qual sempre hem de perseverar”.
Al final s’interpretaren els Goigs en el seu honor, lletra de Antoni Bonastre i música de Jaume Vidal, mentre es feia la veneració del Crist en la capella. Els cants foren de cantaires parroquials acompanyats al teclat per l’organista Miguel Millà.
La gran devoció dels targarins vers aquesta imatge té orígens al segle XVII, quan va ser trobada un 1 d’abril a les nou del vespre mentre uns operaris aixecaren una llosa de pedra al temple de Sant Antoni. L’arrelada devoció feu possible que a primers d’abril de l’any 1970, degut a un mecenatge i altres aportacions populars, es consagrés una nova capella dedicada al Sant Crist Trobat, que actualment es visita a dita església, a la placeta medieval del mateix nom. Les cròniques locals ens recorden que a finals dels anys setanta del segle passat aquesta festa tenia la seva pròpia processó pels carrers de la ciutat a la tarda. Era presidida pel Pendonista i el seus capitans, nomenats per les autoritats entre els casats d’aquell any.
