A Tivissa, a la Ribera d’Ebre, són pocs els veïns que des del passat divendres no parlen d’una altra cosa que no sigui el nomenament com a bisbe coadjutor d’Urgell d’un dels seus 1.635 habitants, Josep-Lluís Serrano, nascut fa 47 anys en aquest municipi situat entre el mar Mediterrani i les Serres de Mestral. Aquest dilluns, a més, molts dels que es passejaven pel carrer de Sol Ponent, on Serrrano resideix amb la seva mare Pepita, ho feien, abillats amb algun objecte per dissipar millor la calor estiuenca, podent felicitar-lo personalment.
“No esperàvem menys de tu”, deien al bisbe electe algunes veïnes en veure’l tornar al poble per passar-hi uns dies de vacances i trepitjar el presbiteri de la parròquia de Sant Jaume per concelebrar, el passat diumenge, l’eucaristia al costat del sacerdot Rubén García. “Un cop es va acabar la celebració, amb una bona representació familiar present de Serrano, el cor parroquial el va emocionar dedicant-li una cançó amb molta felicitat”, assenyalava, hores després de la celebració, Teresa Saladié, nascuda en aquesta població a principis de la dècada de 1940 i coneixedora com pocs de la personalitat del futur successor de l’arquebisbe Joan-Enric Vives. “És senzill, pròxim i sempre saluda a tothom“, destacava la dona sobre un tivissà que, “quan algú de nosaltres ha anat a Roma, opta per acompanyar-lo i fer-li més plaent la seva visita”.
El fill de Jaume Serrano i Pepita Pentinat, vídua des de fa alguns anys, ha tingut en aquesta població l’escalf que sempre ha necessitat, al marge del lloc del món on l’ha calgut estar al llarg de la seva trajectòria eclesial, enviat per la Santa Seu. L’ha rebut des que va néixer per part de matrimonis com el de Jaume Asenjo i Maria Rosa Bladé, els quals, en començar a festejar, el 1977, van “fer pràctiques” per ser futurs pares amb un Josep-Lluís de poques setmanes de vida. Però el pare espiritual de qui serà la màxima representació al món de l’Església d’Urgell i del Principal d’Andorra va ser Josep Maria Subirats, el rector de Tivissa que ràpidament va veure en ell una vocació especial per servir a l’Església catòlica.
“Compleix tres grans requisits per a la gran tasca que li ve a sobre: jove, català i diplomàtic“, coincidien a dir Asenjo i Bladé. “Té els requisits que es reclamen per ser bisbe a Urgell”, afegien referint-se a un espai diocesà que comparteix, a pesar de la seva responsabilitat política al Pirineu, unes característiques geogràfiques amb la diòcesi de Tortosa difícilment localitzables en altres indrets catalans. La relació amb espais poc poblats enmig de la naturalesa ha condicionat vitalment Josep-Lluís Serrano fins al punt d’haver-se sentit “més a gust que enlloc” quan ha fet de rector en petites parròquies del sud català.
“La seva figura pot ser, fins i tot, vàlida per ser nunci”
Havent conegut la notícia de ser enviat a Urgell pel papa Francesc pels volts de Sant Joan, Serrano Pentinat (“que alguns mitjans d’arreu d’Espanya n’han traduït el cognom com a Peinado”, apuntaven alguns veïns tot fent el cafè de mig matí), va fer públic l’anunci a la seva família el passat dijous al vespre. “Com a veïns i amics, teníem la sensació des de feia temps que acabaria fent un salt fort aviat”, destacaven Asenjo i Bladé, com ara el de nunci apostòlic. “També serviria per ser-ho, certament”, deien.
Divendres al migdia, les campanes feien ressonar tot el poble amb motiu de la sorprenent notícia “i testimoniaven com d’importants poden ser tots i totes les persones que viuen o han viscut a Tivissa”, argumentava, orgullós, el seu alcalde, Joan Cedó, coetani de Josep-Lluís Serrano. “De petit era un noi entremaliat, cosa que no s’ha dit gaire aquests dies sobre ell, però ja era tot un exemple per als que el coneixíem“, admetia Cedó, que incidia en el “gran coneixement” adquirit a les nunciatures on ha treballat.
“És un amfibi, una persona que s’adapta a tots els medis on va“, remarcava Cedó, que compta els dies perquè el poble de Tivissa, amb ell al capdavant, es desplaci a la Seu d’Urgell per acompanyar aquest veí, amic i referent en la seva ordenació episcopal. Una nova ocasió en què Josep-Lluís Serrano, portador del nom de Tivissa al món, “tornarà a obrir les portes per a tots els tivissans i tivissanes, com ha fet sempre allà on ha estat”, resolia l’alcalde.
