Si per a Caterina de Siena (1347-1380), monja i proclamada posteriorment com una de les quatre úniques doctores que ha tingut l’Església catòlica, “tots els boscos d’aquest món provenen d’una mateixa arrel, que és un sol cabell del cap de Déu”, com va deixar dit en un dels seus versos, per a la monja Teresa Forcades (Barcelona, 1966), que és també metgessa, teòloga i recitadora de poesia, boscos com els del poble de Cabra del Camp, a l’Alt Camp, poden representar les seves arrels familiars més profundes.
Allà, de fet, és on va viure la seva família materna abans que ella nasqués, fent-ho entorn de la feina de metge que hi va desenvolupar el seu avi Joan durant dues dècades. I allà és on va tornar per enèsima vegada la benedictina aquest passat diumenge convidada per fer de transmissora oral, en una de les places de la vila, del sentiment que tenia envers Déu la doctora de Siena; en aquest cas, poèticament.
L’entremaliada Teresa de cal Metge que freqüentava els carrers de Cabra en els seus estius d’infantesa va encetar, així, una tercera edició d’un recital a la fresca de la marinada fent una invitació inicial: la de continuar sabent més sobre aquesta monja terciària dominica en un curs que ella mateixa impartirà, un cop al mes, a partir del pròxim octubre al Monestir de Sant Benet de Montserrat. Era la prèvia a la recitació d’uns versos traduïts al català que, fins i tot, eren capaços de transportar aquest públic muntanyenc a les profunditats del mar: “El nivell de bogeria que tenia per Déu —explicava Forcades— va fer que trobés una unió dolça de la seva ànima amb Déu, com viuen el peix pel mar i el mar pel peix”.
Filla d’infermera i neboda de traumatòleg, l’especialista en Medicina Interna és coneguda per haver estat crítica en el camp de la teologia feminista i de la salut pública durant els últims anys, així com per haver sigut una de les fundadores del Procés Constituent a Catalunya. Però a Cabra del Camp, per on es passejava recordant les estones viscudes prop de la casa on van viure els seus avantpassats (i on ella ho va fer durant quatre anys), Teresa Forcades es va tornar a encaterinar per poder ser, només allà, la neta del metge Vila. Una dona d’Església que val per quatre, com les lletres del seu segon cognom, i com, segons ella, els passa a totes les consagrades de l’Església catòlica davant de tants homes.
