Daoud Nassar és un agricultor palestí cristià que, amb la seva família, dirigeix la finca Tent of Nations, situada prop de Betlem. Aquesta terra, que pertany a la seva família des de 1916, ha estat objecte de contínues pressions i intimidacions per part de grups colons israelians, incloent-hi confiscacions, destrucció d’arbres i restriccions per construir o accedir a serveis bàsics. Malgrat aquestes adversitats, Nassar ha optat per una “resistència activa i noviolenta”, fidel al seu lema: “We refuse to be enemies” (“Ens neguem a ser enemics”).
La finca, situada en un entorn ocupat per assentaments israelians, és un espai on la família Nassar ha promogut el diàleg i la pau en lloc d’adoptar una actitud de venjança. “La temptació més fàcil seria odiar, però aquest odi només ens destruiria per dins”, afirma Nassar en una entrevista als mitjans vaticans. Malgrat les dificultats, han treballat per fer de la seva finca un símbol d’esperança, oferint allotjament i serveis a voluntaris internacionals que arriben per donar suport a la seva causa. A més, han desenvolupat solucions creatives, com la recollida d’aigua de pluja i l’ús de plaques solars, per mantenir l’activitat agrícola i la vida diària.
Una de les iniciatives més destacades de Tent of Nations és el treball amb infants i joves, especialment aquells que viuen en camps de refugiats. A través d’activitats artístiques, com el dibuix, la música i el teatre, busquen que els participants descobreixin els seus talents i adquireixin confiança en si mateixos. “Molts nens i nenes no tenen somnis perquè viuen immersos en el patiment i la desesperança. Nosaltres els ajudem a veure que poden construir un futur millor”, explica Nassar. Aquesta tasca no només transforma la vida dels infants, sinó també la de les seves comunitats.
La filla gran de Nassar, Shadin, amb una formació en Dret Internacional i Drets Humans, contribueix a aquest projecte a través de campanyes d’advocacia i tallers creatius. “Hem de superar la mentalitat de ser víctimes”, diu Shadin. Amb aquestes iniciatives, busquen formar una nova generació de líders que transformin el trauma de l’ocupació en accions constructives per al bé comú. Un exemple d’aquesta resiliència és la replantació massiva d’arbres després de la destrucció de centenars d’exemplars per part de colons: “Plantar de nou va ser com tornar a sembrar esperança”.
Reconegut internacionalment per la seva defensa dels drets humans, aquest agricultor afirma que la seva fe és el motor d’aquesta resistència pacífica. “Déu ha creat el bé, però el mal és responsabilitat de l’home”, reflexiona. Malgrat sentir-se sovint sol i aclaparat, manté la convicció que “encara que el canvi no arribi immediatament, podem ser llavor d’un futur millor”. Aquesta esperança activa, diu, no es pot viure passivament: “Cadascú ha de fer la seva part”.
Per a Daoud, la pau només és possible si es construeix des del cor. Explica el cas d’una nena que li va confessar: “El meu somni és estar viva”. Davant la seva desesperació, li va donar una càmera fotogràfica per captar moments positius, i així va ajudar-la a veure que tenia capacitats per crear bellesa. “Si no tenim pau al cor, no podem donar-la als altres”, conclou. Aquesta visió inspira el treball de Tent of Nations, que s’ha convertit en un far d’esperança i reconciliació enmig d’una terra castigada pel conflicte.
