Des que Aurora Aranda, directora de Càritas diocesana de València, va començar a veure per televisió, des de la capital de la Comunitat Valenciana, on viu, les primeres imatges de les inundacions a la seva província, no ha deixat de sentir un cúmul d’emocions que no havia experimentat mai amb anterioritat. “Cada vegada som més conscients de la magnitud de la tragèdia”, reconeix aquest divendres mentre la situació, encara desbordant, continua sent analitzada per ella i pel seu equip de voluntaris que, sense pensar-s’ho, han anat sortint als carrers de totes les poblacions afectades per oferir la seva solidaritat.
“És una tragèdia que ens ha afectat a tots, però sobretot a aquelles famílies que residien en habitatges més precaris i que van ser engolits per les grans acumulacions d’aigua, de fang i d’altres materials que en molt poques hores van alterar radicalment la vida de centenars de persones”, remarca Aranda abans de repassar el nom de molts altres afectats que, tot i no haver conegut mai la vulnerabilitat econòmica i formar part de la institució diocesana que dirigeix com a voluntaris, també han patit greus conseqüències.
Càritas diocesana de València compta amb un total de vuit vicaries de les quals quatre es troben a les zones afectades. I, en aquest sentit, l’essència de l’organització, com indica, es reflecteix a través d’aquesta “capil·laritat” territorial: “En gairebé totes les parròquies de les localitats que ara mateix es troben amb el temps aturat, i sense cap altra opció vital que la de sortir d’aquest mal tràngol, hi ha equips de Càritas donant un cop de mà i desenvolupant-hi accions socials i caritatives“, assenyala Aranda.
Mentre rep suport tècnic de Càritas Espanyola, tal com ho estan fent les Càritas de territoris com ara Albacete i Conca, l’entitat dirigida per Aranda desitja que en acabar aquest cap de setmana, coincidint amb l’inici de novembre, existeixi una major llibertat de moviment en aquestes poblacions i, per tant, creixi “la possibilitat d’engegar els projectes de reconstrucció que caldrà impulsar”, afegeix la valenciana.
“Fins que no arribi aquest moment —continua—, Càritas diocesana de València es mantindrà com a canalitzadora d’un suport material que arriba per part d’institucions i d’empreses, així com de particulars d’arreu d’Espanya”, el qual no és exclusivament econòmic, per bé que s’hagi posat un compte bancari a disposició de tothom qui vulgui aportar-hi el seu gra de sorra: “L’arquebisbat de València, per exemple, cedirà antics convents perquè les persones que no poden tornar a casa seva puguin fer-hi nit temporalment, tal com es va fer amb els refugiats que van venir arran de la guerra a Ucraïna”, subratlla. “Som prop de 5.000 persones voluntàries, de les quals 133 ens hi dediquem professionalment, invertint tantes hores com sigui necessari, a millorar la situació vital de tots els nostres veïns i veïnes”, conclou.
