“Tenim recuperat el patrimoni arqueològic; ara falta l’arqueòleg“. Així s’expressava aquesta setmana un dels actors que interpreten les escenes de recreació històrica del projecte L’arqueòleg Mn. Joan Serra i Vilaró. De la tomba oblidada a la fàbrica de tabacs, un conjunt d’escenificacions que es representaran avui i demà en tres passis (a les 20:00, a les 21:00 i a les 22:00 hores, respectivament) a l’antiga Tabacalera de Tarragona, on s’ubica el Museu i la Necròpolis Paleocristians de la ciutat. L’indret on, uns anys abans de la Guerra Civil, el 1925, Serra i Vilaró, sacerdot i cap d’aquesta obra de recuperació, va descobrir allò que es podia considerar com un secret a veus: un dels espais més significatius per a l’arqueologia cristiana hispànica.
És per la seva tasca que l’Associació Cultural Sant Fructuós, amb la col·laboració del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, ha volgut incloure aquesta proposta al Festival Tarraco Viva que va arrencar el dia 8 de maig i finalitzarà el diumenge de la pròxima setmana. Una posada en escena “per redescobrir in situ la història de la basílica martirial de sant Fructuós i el seu procés d’excavació”, tal com assenyalen fonts de l’organització i que, per un preu simbòlic de 5 euros, permetrà a persones de totes les procedències (hi haurà passis en català i castellà) saber més elements de la vida de Joan Serra i Vilaró, que, un cop mort, va ser soterrat als terrenys de la Necròpolis el 1969.
D’ell s’argumenta que va ser un entusiasta de les descobertes i recuperacions de les obres d’art, i fins i tot un visionari. Nascut a Cardona a finals del segle XIX, l’historiador, eclesiàstic i arqueòleg va portar les regnes de l’Arxiu Diocesà de Solsona i del Museu Diocesà de la mateixa localitat. Poc després, va ser cridat pel cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer perquè dirigís les excavacions que es portaven a terme a la necròpolis paleocristiana que es va descobrir a Tarragona després de començar-hi a construir una futura Fàbrica de Tabacs. De fet, arran de voler-hi edificar aquesta fàbrica, els obrers es van adonar que sota dels seus peus hi tenien un capitell corinti, un sarcòfag i una cripta funerària. Així, els treballs posteriors de l’arqueòleg i el seu equip, que van durar fins ben entrat l’any 1933, van posar al descobert una de les àrees funeràries d’època tardana més importants de l’occident romà.
L’any 1948, després d’haver-se refugiat a França i Itàlia, i de ser nomenat canonge de la Catedral de Tarragona, va acabar la introducció del seu llibre La Necrópolis de San Fructuoso (1948) amb unes anotacions que, càmera de fotografiar en mà, va fer al voltant de les seves actuacions i que, en ple segle XXI, són de parada obligada per als amants, professionals i curiosos de l’arqueologia: “Amb aquest treball, en certa manera, arxivem el record gràfic del terreny excavat, alhora que l’oferim al públic per informar la seva curiositat sobre aquest descobriment arqueològic, que tant de ressò ha tingut fins més enllà de les nostres fronteres”, va deixar per escrit.
Avui i demà tornarà la figura, encara que teatralitzada, d’un dels personatges més singulars i rellevants que han permès entendre la Tarragona romana en tota la seva dimensió. La mateixa que va esdevenir crucial per furgar sota terra i acabar trobant-hi el conjunt paleocristià més imponent de la península ibèrica i, fins i tot, de l’Europa Occidental. Torna la persona i, amb ella, tota l’essència que l’ha envoltat.
