Un altar improvisat a les portes de l’Hospital Gemelli de Roma, on el papa Francesc es troba ingressat des del passat 14 de febrer, s’ha convertit en la imatge més icònica d’aquest nou episodi en la vida de Jorge Mario Bergoglio. Globus, flors, cartes, oracions, rosaris i, fins i tot, pintures d’un artista mexicà, Roberto Márquez, que hi ha viatjat expressament per acompanyar el bisbe de Roma amb la seva pintura, són la majoria dels objectes que des de fa gairebé un mes han estat col·locats en els peus d’una estàtua del papa Joan Pau II beneïda el 2009 al pati contigu a l’entrada principal d’aquest hospital.
La peça, que rep com a títol l’expressió “¡No tingueu por!”, pronunciada per Karol Wojtyla durant la missa inaugural del seu pontificat [del 1978 al 2005], va ser elaborada durant un any al taller d’Stefano Pierotti (Pietrasanta, Lucca, 1964). “Aquest va ser el temps que es va trigar a fer la maqueta en fang i, després, transformar-la en guix i transferir les puntes al marbre amb la tècnica del compàs”, detalla qui el passat 24 de febrer celebrava el seu seixanta-unè aniversari “impressionat”, com assegura en una entrevista concedida a Flama, en observar la seva obra en tots els canals de televisió del món, com encara succeeix.
“Mai sabem on acaba l’art i comença la fe”
Després de quedar impressionat amb una fotografia de Wojtyla “aferrant-se a la creu, esgotat, patint”, detalla l’escultor, que va ser publicada l’endemà de la seva mort a la portada del diari Il manifesto, Pierotti va decidir que havia de convertir-se en marbre de Carrara. Per això, va fer un esbós i, després de diverses modificacions, l’artista va voler entregar-lo als responsables del Gemelli. “Els va encantar“, rememora.
“Em fa una gran impressió veure’l situat allà. És una obra sagrada i espiritual, però s’ha convertit en una icona. La veritat és que mai sabem on acaba l’art i comença la fe, i viceversa”, reflexiona des del seu taller, rodejat de desenes d’escultures i amb la companyia, com indica, del seu gos i d’una petita estufa de gas.
Són les paraules d’algú que es considera, això no obstant, com “una persona que s’ha anat distanciant del catolicisme”: “L’acceptació del sofriment i l’esforç per no rendir-se de sant Joan Pau II em van inspirar per fer la meva obra, però estic en desacord amb alguns aspectes del seu pontificat, que no valoraré”, admet.
A diferència de sant Joan Pau II, que l’italià va conèixer en una audiència general, l’escultor no pot dir el mateix del papa Francesc, que aquest dijous celebra el dotzè aniversari del seu pontificat. Aquest, però, no seria cap obstacle si en un futur arribés a les seves mans l’encàrrec d’esculpir-lo: “No ho faria per iniciativa pròpia —opina—, però qui sap què pot passar pel cap d’un artista”. “Consideraria la proposta”, continua abans de considerar que, en aquest cas, “intentaria analitzar la seva figura, el que ha fet de bo, i potser trobaria alguna intuïció, alguna idea que valgués la pena plasmar en una obra escultòrica”.
