La monja Nabila Saleh, que durant els últims sis mesos ha hagut d’enfrontar-se a la situació més dolorosa de la seva vida refugiant-se a la parròquia catòlica de la Sagrada Família de Gaza al costat de centenars de persones, va poder tornar la setmana passada a Egipte, el seu país natal, “per rebre una millor cobertura sanitària”, tal com relatava la religiosa a l’agència SIR.
Saleh va posar fi a un periple de 10 anys al costat de la comunitat cristiana de Gaza, on va arribar el 2014 per incorporar-se a l’escola que hi té la seva congregació, la de les Germanes del Rosari de Jerusalem. Allà, abans d’esclatar la guerra en curs estudiaven 1.250 alumnes, la majoria d’ells musulmans.
Però la sortida de Saleh, que el passat mes de desembre va haver de testimoniar l’assassinat de dues dones per part de les tropes israelianes davant de la parròquia, no va ser tan còmode com es podia esperar: diversos calvaris en el seu recorregut fins al pas fronterer de Rafah, al sud de Gaza, van provocar que, fins i tot, arribés a arriscar la seva vida. “Vaig plorar molt, però havia de fer-ho“, expressava.
“Volia quedar-me, però les meves condicions de salut m’ho van impedir. A Gaza ja no hi ha cap hospital capaç de proporcionar una atenció adequada. Érem 20 persones, les que vam decidir fer el pas, tots cristians desplaçats de les parròquies llatines i ortodoxes. Entre nosaltres hi havia algunes famílies que havien obtingut un visat d’entrada a Austràlia i quatre joves que estudiaven a Madaba, Jordània”, relatava Saleh, des del Caire, en relació amb l’experiència que va haver de viure.
A Egipte, Saleh rebrà els tractaments mèdics que a Gaza eren impensables d’aconseguir. El viatge per l’interior d’un territori abatut per la guerra la va portar a haver de presenciar “carrers interromputs i plens de runa” i “gent que vagabundejava tot buscant qualsevol mena d’ajuda“, recordava la germana, que també va explicar les sensacions que va tenir en observar alguns cadàvers que continuaven sense ser aixecats enmig d’edificis completament enderrocats. Per bé que les condicions no van ser fàcils i que en algun moment la mateixa Saleh desitgés tornar enrere, el grup va poder sortir de la Franja. “En el camí, vam passar els controls israelians, també vigilats per càmeres i vam passar els controls dividits en grups de cinc persones. No va ser fàcil”, admetia la monja, encara amb les imatges gravades a les retines, des del Caire.
