Sor Lucía Caram diu que el suport que rep del papa Francesc en el seu treball humanitari li dona força, però no considera les seves accions com a heroiques, sinó com una part natural d’una vida lliurada a ajudar els altres. Així ho explica en una entrevista a Religión Digital, en la qual afirma que “és un privilegi poder contribuir a la bondat i la pau”, i que viu la seva tasca com “una benedicció sostinguda per la seva fe”.
La monja dominica assegura també que va escriure el llibre Invitados a Reconstruir. Ucrania, la guerra y la compasión (Plataforma Editorial, 2024) perquè sent que la humanitat ha fracassat en mantenir la pau, especialment davant la guerra a Ucraïna. A través del seu testimoni, vol mostrar tant el millor com el pitjor de la humanitat en temps de guerra, i espera despertar consciències i promoure gestos quotidians que contribueixin a la pau.
Les ferides de la guerra, la mort i l’amor són “profundament doloroses” per a sor Lucía. Veure el patiment de les persones afectades per la guerra, l’ha marcat, però aquest dolor l’impulsa a “continuar buscant respostes” i a no abandonar la seva missió de “consolar i ajudar els necessitats”. El dolor de la guerra, en lloc de paralitzar-la, l’ha motivat a ser “activa en la seva compassió”.
“Putin és un monstre fred, calculador i sense compassió”
La religiosa destaca que darrere de cada xifra de víctimes “hi ha una història humana”, i conèixer aquestes històries “fa el dolor més palpable”. Ella mateixa entra i surt d’Ucraïna, però les persones afectades no poden fugir del seu sofriment. Compartir aquestes històries és una manera de transmetre la magnitud de la tragèdia i inspirar altres a ajudar en la construcció de la pau.
Sobre Putin, Sor Lucía el descriu com “un monstre fred i calculador, incapaç de compassió”. També critica el patriarca Kirill, a qui veu com “un còmplice de Putin que utilitza la fe com una arma destructiva“. El considera “un traïdor als valors cristians, com algú que profana el nom de Déu”.
Caram recorda especialment el dolor d’una dona de Butxa, que va veure com mataven al seu fill i violaven la seva filla. Aquest tipus d’experiències personals “il·lustren la crueltat de la guerra” i motiven sor Lucía a continuar la seva labor humanitària. A través de la seva feina amb voluntaris i amics ha pogut establir corredors humanitaris i aportar ajuda essencial a les víctimes de la guerra.
Al final de l’entrevista, sor Lucía demana ajuda econòmica per poder continuar amb els corredors humanitaris per a ferits i malalts, per a l’hospital de campanya que està previst de construir-se a Ucraïna i per sufragar les vacances de 250 infants orfes que viatjaran a Espanya aquest estiu. També, fa una crida per aconseguir pickups, generadors elèctrics i desfibril·ladors.
