Un grup d’estudiants de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB va tenir l’oportunitat, el passat dimecres 3 d’abril, de gaudir d’una petita mostra de la pluralitat del món musulmà. Va ser gràcies a la visita de Qamar Fazal, portaveu a Espanya de la Comunitat Ahmadia, que va impartir una conferència en la qual va reflexionar sobre les mirades d’Occident cap a l’islam i va donar a conèixer aquesta organització religiosa fundada a l’Índia fa més de 130 anys sota el lema “Amor per a tothom, odi per a ningú”.
Com s’ha sentit acollit durant la seva visita a la Universitat Autònoma de Barcelona? Ha aconseguit que els alumnes s’interessin per la Comunitat Musulmana Ahmadia?
No he pogut tenir una millor hospitalitat per part de la UAB. Quan l’estimat professor Santiago Tejedor, organitzador de l’esdeveniment, em va dir “això és casa teva”, del meu cor va brollar cap a ell un Yazakal’lah (que Déu t’ho pagui)! La xerrada-col·loqui va durar gairebé una hora i mitja, i va haver-hi un intercanvi fluid de preguntes i respostes després de la presentació que va aclarir dubtes entre els estudiants presents.
En línies generals, què va voler transmetre en aquesta trobada?
El que vaig venir a transmetre és que en “El viatge cap a la Pau” (aquest era el títol de la xerrada) hem de buscar els punts comuns que uneixen els seguidors dels diferents credos (que són més que els que ens diferencien), si volem evitar una tercera guerra mundial que ens està mirant de cara. També vaig posar molt d’èmfasi en l’aplicació dels estàndards de la justícia absoluta, independentment de la nostra raça, filiació, credo, religió, etc. per a aconseguir una pau sostenible.
Fa poc, la Comunitat Ahmadia va celebrar a Londres el seu 18è Simposi Internacional per la Pau. El fet que allà estigui la seu de l’organització, fa que la seva veu sigui més escoltada per la societat i les institucions del Regne Unit?
Indubtablement, sí. En aquests simposis, que celebrem cada any, acudeixen representants polítics, religiosos i universitaris de la societat anglesa. Al llarg dels darrers anys, han assistit fins i tot alguns primers ministres, juntament amb ministres dels seus gabinets. També representants de les esglésies cristianes angleses, professors, alcaldes, forces i cossos que mantenen la seguretat de l’Estat. La Comunitat Musulmana Ahmadia a Anglaterra està reconeguda per la seva exemplaritat en el servei desinteressat a la humanitat.
També tenen una petita comunitat a Catalunya. Com valora el grau d’implantació en aquesta terra?
En aquest sentit, crec que hem de treballar més. El nostre objectiu és “la conquesta dels cors”, i en el cas de Catalunya la conquesta dels cors del poble català. Recordo una frase del nostre primer missioner que va venir de l’Índia a Espanya l’any 1946 que deia que “l’amor pur no fracassa”. El poble català és hospitalari, i en conseqüència, hem de correspondre’ls guanyant-nos la seva confiança.
Una de les grans preocupacions del califa Hazrat Mirza Masroor Ahmad en els últims temps ha sigut el conflicte entre Israel i Palestina. Sembla que la barbàrie que està tenint lloc a Gaza i altres territoris ocupats no té fre. Hi ha gent a qui els estranya la falta de suport cap a Palestina dels governs dels països àrabs i musulmans. Què n’opina?
El món musulmà està dividit amb friccions internes, amb lluites entre germans, i d’aquesta feblesa i aquesta fractura és conscient —i se n’aprofita— el món occidental. De fet, si el món musulmà estigués unit, les atrocitats que s’estan cometent a Gaza no tindrien cabuda. El rol del califa ahmadí és restablir els valors oblidats de l’autèntic islam, que són la pau, la germanor, la solidaritat, la benevolència, l’ajuda desinteressada al germà caigut, el respecte cap a altres credos. Aquests valors configurarien una carta magna per a la implantació de les bases d’una convivència futura entre tots els humans; no sols per als musulmans, sinó per a tota la humanitat.
En aquest sentit, el fundador de la Comunitat Musulmana Ahmadia va reclamar ser aquest Messies i aquest Profeta que esperen els llibres sagrats de totes les religions i que va venir per a reinstaurar de nou una era de pau i espiritualitat que tots anhelem. Per això vaig concloure la meva xerrada a la UAB amb aquesta reflexió seva: “He trobat una mina d’or. M’he assabentat de l’existència d’una mina de diamants i amb tan gran sort que m’hi he topat amb un brillant de valor incalculable. És tal el seu preu, que si repartís aquesta joia entre tots els meus germans de la Terra, cadascun d’ells seria més afortunat que el màxim posseïdor d’or i plata. De quin diamant de tràfic? Del Déu Veritable”.
