Després d’una intensa temporada de feina, Mireia Rourera, periodista experta en temes religiosos del diari El Punt-Avui, ha fet una pausa per passar uns dies a Mallorca, on estiueja des de fa molts anys. “Primer hi anàvem amb els fills, però ara que ja són grans hi anem el meu marit i jo sols”, explica a Flama des de l’illa, on ha marxat no sense haver planificat prèviament alguns temes per poder treballar quan s’incorpori a la feina a l’agost, un mes en què, com a veterana de l’ofici, sap que el flux informatiu acostuma a minvar notablement.
Com descriuria les seves vacances ideals?
Les meves vacances ideals serien uns dies descansant al costat d’una platja, tampoc masses, i uns altres dies poder fer algun viatge en alguna ciutat o algun país que no conec.
Prefereix viatges nacionals o internacionals en aquests mesos?
Sempre penso en els grans viatges internacionals, però el darrer viatge que he fet ha estat aquest hivern a la Costa Brava i he gaudit moltíssim de pobles i paisatges, molts dels quals ja no recordava. A Catalunya, tenim un gran patrimoni.
Quin tipus d’activitats prefereix fer en aquest període (activitats a l’aire lliure, visites culturals, retirs espirituals)?
Prefereixo les visites culturals.
Incorpora alguna pràctica religiosa o espiritual en les vacances?
No. Però sempre busco esglésies, ermites, monestirs als llocs on vaig per tal de visitar-los. M’encanten.
Com influeix la seva fe en l’elecció de les seves destinacions de vacances?
En res. No visito els llocs en funció de les meves creences.
Li resulta fàcil desconnectar del treball i les responsabilitats durant les vacances?
Em resulta molt difícil; d’alguna manera sempre estic pendent dels meus temes i si durant les vacances veig alguna cosa susceptible de ser notícia truco als companys del diari que treballen per informar-los. La veritat és que no acabo de desconnectar.
I com porta prescindir de xarxes socials i del correu electrònic?
Fatal. Hi estic totalment enganxada.
Té alguna tradició estiuenca relacionada amb la fe que segueixi cada any?
No. A banda de celebrar el meu sant, que és el de la Mare de Déu d’Agost. Avui ja som pocs els qui celebrem el sant, però jo ho continuo fent i reivindicant. I continuo felicitant familiars i amics quan són els seus sants. La santa que més m’agrada és Santa Rita de Càssia. Cada any pel 22 de maig vaig a la parròquia de Sant Agustí, a la plaça Sant Agustí, al carrer Hospital, a fer-li una ofrena de roses vermelles.
