Desembre és sinònim, també, de pessebres. N’hi ha per a tots els gustos, com ara els que van al detall i escenifiquen només el Naixement del Nen Jesús, els que omplen metres de taula en un diorama amb multitud d’escenes costumistes i, fins i tot, els que inclouen, paradoxalment, neu recentment caiguda a pocs centímetres del desert. Però si semblava que tot estava inventat en relació amb la manera com cadascú confecciona els seus pessebres oberts, des d’enguany també existirà la possibilitat d’elaborar-los amb el suport, a les mans, d’El Pessebre en 100 paraules. Glossari per comprendre un art popular, un llibre per no oblidar durant el procés de crear escenes humanes a escala en un racó de la llar.
Els autors, Enric Benavent i Carles Dresaire, presenten aquest dimarts, al Museu Diocesà de Barcelona, la seva obra, “que no ha de ser considerada”, diuen, “com un diccionari per a pessebristes” sinó com una presentació de conceptes que els dos pessebristes no volen que es perdin, resseguint els impulsos dels primers amants d’aquest art. “Jo gairebé no venc cap anunciata [escena en què l’àngel anuncia a uns pastors el naixement de Jesús], ja ni me la demanen”, adverteix Dresaire, firaire i venedor d’aquests objectes de fang tan tradicionals en aquestes dates.
Així és com del centenar de termes neixen explicacions que endinsen el lector en una reflexió al voltant dels anacronismes que es generen a l’hora de construir artesanalment els pessebres: “No hi pinten res el caçador, la castanyera, el sereno o el capellà”, argumenta Dresaire, però es continuen posant. Com la neu, que se sol simular amb farina o talc, o el caganer: “Es posa més aviat com un estímul per als més petits, que han de descobrir el seu amagatall, però està caient en una carnavalització notable”, sostenen els autors.
Les petites societats “amb essència hebraica” que es representaran a la majoria dels menjadors catalans es convertiran en imatges casolanes que, durant aquestes festes de Nadal, compartiran protagonisme amb les que continuaran emetent els canals de televisió envers la guerra entre Israel i Palestina. Una comparació espaitemporal que ha servit aquesta setmana a Enric Benavent per dissenyar un pessebre en el marc d’un ambient bèl·lic a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, on és professor. “Si avui tornés a néixer Jesús —sosté—, l’àngel no ho anunciaria als pastors, sinó als refugiats i als més pobres“.
