El passat 9 d’abril, la tramitació d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a regularitzar la situació de mig milió de migrants a Espanya va ser aprovada per una majoria parlamentària gairebé inaudita en el Congrés dels Diputats. A l’espera del que pugui oferir a la negociació política que es generi durant els pròxims mesos arran d’aquesta qüestió, el debat dels ‘Jueves de Religión Digital’ d’aquest 25 d’abril va indagar en les arrels d’aquesta ILP de la mà de diferents persones que van relatar la seva experiència amb aquesta tramitació en tot el seu recorregut, de principi a fi.
Moderat pel periodista Jesús Bastante, redactor en cap de Religió Digital, el debat va comptar amb la participació d‘Augustin Ndour, promotor i primer signant de la ILP; Jorge Serrano Paradinas, coordinador general de M+J; María Francia Luna Itriago, responsable de Migracions de la CONFER; i María Julia Acevedo, presidenta de l’Associació Gallega del col·lectiu mexicà i fundadora de l’associació mexicans a Galícia. La trobada es va celebrar virtualment sota el patrocini d’Institucions Religioses del Banc Sabadell i va comptar amb la col·laboració tècnica de Católicos en Red i el suport de Flama.
La nova ILP demana una modificació de la Llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, i sol·licita un procediment per a regularitzar als estrangers que es troben en territori espanyol des d’abans de novembre de 2021. Va ser presentada en el Congrés sota el lema “Regularització JA”, la ILP va aconseguir sobrepassar el mig milió de signatures que exigeix la llei, acostant-se a les 700.000.
“Es passa molt malament quan no es té documentació”
“Moltes persones pensaven que era una autèntica bogeria reunir més de 500.000 signatures i, per això, haver-ho aconseguit demostra que el mèrit és realment de totes les persones que l’han fet possible”, va reconèixer Ndour, un testimoniatge clarivident del que suposa viure al carrer després d’haver de migrar a Espanya i no tenir regularitzada la seva situació. “Vaig haver de trobar-me en aquesta situació, com molts altres germans i, precisament, es passa molt malament quan no es té documentació”, va afirmar el jove.
Després de les reticències inicials de diversos grups polítics a donar suport al debat sobre la ILP, com van ser les manifestades pel Partit Popular i el PSOE, va ser un comunicat de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), entre moltes altres iniciatives d’altres tantes organitzacions, el que podria haver decantat finalment la balança cap a la seva aprovació.
Com va recordar Jorge Serrano, l’Església espanyola va demanar, a través de la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Càritas, el departament de Migracions de la CEE i la Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari (XARXES) que els diferents grups polítics votessin a favor de la presa en consideració de la proposta. “Va ser una mobilització eclesial molt gran que només ha tingut un precedent, el de l’abolició del deute extern de 1999”, va sentenciar el coordinador general de M+J.
Es tracta, en aquest sentit, de l’aprovació amb major taxa de vots favorables en moltes dècades i, per tant, “la ILP amb més suport de la història de la democràcia”, com va indicar Serrano. I la primera que, en cas d’acabar arribant a bon port, podria fer que “milers d’immigrants deixin de sentir-se com a esclaus“, tal com ho va definir María Julia Acevedo Oceguera. “Si algú és irregular, no pot passejar tranquil·lament pel carrer, no té servei sanitari bàsic, no té opció de treballar ni pot portar a escola els seus fills; només corre el risc de ser expulsat”, va exposar Acevedo.
Una diplomàcia “discreta”
El suport de les organitzacions eclesials, però també l’esforç de 14.000 persones que hi han treball per a poder presentar degudament la ILP, va ser clau per al seu desenvolupament legislatiu. “L’Església sempre ha estat crucial en la defensa dels drets humans basats en la dignitat humana a través de l’exercici legislatiu, com ens el va recordar el papa Francesc en l’encíclica Fratelli Tutti“, va observar María Francia Lluna. La representant de la CONFER va assegurar també que el procés s’ha dut a terme per mitjà d’una diplomàcia que va definir com a “discreta”.
“Ens asseiem a dialogar amb els partits que tenien voluntat de parlar i, malgrat el descoratjament que sol tenir-se en situacions com aquesta, no es pot deixar perdre la voluntat de les prop de 900 entitats que han subscrit la ILP”, va posar en relleu Luna, que va acabar reivindicant la necessitat d’una major presència de la “cultura de la trobada”. Una cultura, per tant, que haurà de permetre que aquesta iniciativa popular progressi degudament mentre la ignorància, com va recordar Jorge Serrano, “sigui destruïda obrint-se portes”.
