Tal com es va fer ressò ara fa uns dies la fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada, un nou atac en un campament de refugiats de Nigèria va causar, el passat divendres Sant, un total de 35 morts i una quantitat elevada de ferits. L’autoria de la massacre estaria relacionada amb diversos radicals de l’ètnia fulani, un poble africà dedicat a la pastura que viu entre el Sudan i el Senegal, però que també està present en estats com el nigerià.
En paraules del pare Remigius Ihyula, de la diòcesi de Makurdi, situada al centre de Nigèria, els atacants van accedir a un camp de desplaçats interns, on van perpetrar-ne l’acció amb la intenció de continuar fent desaparèixer del mapa qualsevol rastre de cristianisme. Les víctimes d’aquest tràgic esdeveniment són veïns de territoris com ara Udei —la majoria d’ells cristians— que es dediquen a l’agricultura i viuen en campaments com aquest tot esperant, des de la llunyania, la finalització del setge que pateixen els seus llogarets.
Però aquesta sagnant rivalitat, que existeix des de temps immemorials, s’ha aguditzat encara més des que es van començar a introduir al país tota mena d’armes automàtiques, tot just després de la caiguda del règim de Muamar el Gadafi a Líbia.
En paral·lel amb els atacs dels fulani, la resta dels cristians nigerians també continuen patint per la presència de grups terroristes islàmics, com Boko Haram, així com per un augment desmesurat de la delinqüència i els segrestos. A més, els musulmans cristians del nord de Nigèria també es veuen obligats a viure sota la llei islàmica, per la qual cosa no poden gaudir de cap mena de llibertat religiosa bàsica, tal com anunciava a inicis de març l’arquebisbe de Kaduna, Matthew Man-oso Ndagoso.
