“La Santa Cinta no és només un record del passat, sinó una invitació viva a confiar en la seva proximitat i a redescobrir la bellesa d’una fe que transforma la vida”. Amb aquestes paraules va obrir el bisbe Sergi Gordo l’homilia de la missa commemorativa de la Baixada de la Mare de Déu de la Cinta, organitzada la nit del 24 de març a la catedral de Tortosa per la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta.
La cerimònia va recordar l’aparició de la Verge a la catedral l’any 1178, quan va lliurar la Santa Cinta a un sacerdot, i va començar amb la recreació d’aquest moment a través d’un enregistrament que versionava textos de l’època.
“La Baixada de la Cinta és un signe que ens parla directament: una Mare que ve a nosaltres, que ens visita, que ens consola i que ens deixa un senyal del seu amor”, va destacar el bisbe de Tortosa, abans d’assegurar que “Maria, com a Mare de l’escolta i de la confiança”, ensenya els fidels a “no aferrar-se a les seves pròpies seguretats”, sinó a “obrir-se a la voluntat de Déu”.
En el marc d’una cerimònia en què els fidels rebessin la indulgència plenària, coincidint amb la celebració del Jubileu 2025, l’exbisbe auxiliar de Barcelona va recordar que “l’esperança no és ingenuïtat, sinó una força que neix de la fe en Crist ressuscitat”, i va instar a “contagiar” aquesta virtut amb “una presència oberta, amb comunitats acollidores, amb una pastoral que posi les persones al centre, i amb la valentia d’evangelitzar sense por”.
Gordo va concloure la prèdica demanant que la celebració no fos “només devoció, sinó també conversió”. “Que Maria, Mare de la Cinta, ens condueixi pel camí de l’Esperit, perquè puguem ser Església viva, esperançada i missionera en el cor del món”, va subratllar el bisbe.
L’eucaristia va comptar amb l’acompanyament musical de la soprano Montserrat Bella Roma, directora de la Coral Vent de Dalt de Tortosa i professora de cant, i Andreu Ferré Llaó, organista i professor de música i director de diferents corals del territori diocesà.
A més, com és tradició, els fidels van poder venerar les relíquies i es va presentar la nova imatge artística que representarà l’arxiconfraria durant l’any, un dibuix del Relicari de la Llaçada fet per un devot anònim.
