Entre creure en Déu i no creure-hi s’origina un oceà de pensaments que qualsevol ésser humà pot arribar a experimentar durant la seva vida. Un espai que normalment s’identifica amb l’agnosticisme i on els prejudicis, les falses idees i les males interpretacions juguen un paper destacat. És per això que, per posar-hi remei, l’Abadia de Montserrat estableix des de fa sis anys un pont de diàleg amb les persones que puguin sentir-se representants d’aquest camp d’acció humana —de la mà, al principi, del missioner Sergi d’Assís, ara a Uganda.
“Però no va ser tan fàcil, en aquells temps, portar endavant aquesta proposta“, indicava el germà montserratí Pau Valls el passat diumenge, tot presentant a les ones de Ràdio Montserrat una anàlisi de la sisena edició de la Trobada per a No-Creients —plenament consolidada—, celebrada a l’abadia els passats 11 i 12 de novembre. No va ser-ho, continuava, responent les preguntes del periodista Òscar Bardají, “perquè allò de fer una Església ‘en sortida’, tal com ens demana Francesc, encara no era vist amb bons ulls“.
Però arribats al 2023 “hi ha més ganes de dialogar” per part dels no-creients, i, per això, aquest projecte d’obrir portes a tots aquells que no acostumen a combregar amb el cristianisme va haver de tancar llistes abans d’hora davant l’alta demanda d’usuaris que s’hi van voler inscriure. “D’altra banda, aquest any hem hagut de rebaixar l’edat a l’hora d’acceptar els participants, ja que hi havia joves de poc més de vint anys fins a ancians de vuitanta anys”, reconeixia el monjo.
Aquests encontres, que, per a l’actual coordinador de la proposta, “no tracten més que oferir explicacions sobre com adaptem uns valors determinats monàsticament perquè qualsevol pugui adaptar-los en el seu dia a dia”, són dirigits a moltes tipologies de públics: des de persones que es qüestionen la vida o que tenen múltiples creences, fins a les que presenten una dificultat per reconèixer-se creients, són atees o bé manifesten un alt grau d’agnosticisme. Una entrevista personal feta prèviament en determina l’autenticitat de les posicions de cadascú i, un cop s’acaba la trobada, “sempre hi ha ganes de repetir“, culminava l’entrevistat.
